dissabte, 3 d’octubre de 2015

PESA'M

Pesa'm
A poc a poc, amb cura
No em deixis caure
En l'abisme del teu melic
Entretenint-me,
Mel.liflu.
Pesa'm
Que no tinc torna
Ni escreix
Per arrodonir.

Sóc entrellum
Mentre la fosca
Em penetra cruixent
Els ossos.
Marinada de vent
Quan els vapors
S'extingeixen
Pells endins 
Pels porus oberts 
Com vasos comunicants
Compartits.

Entumits
Els sentits dels crancs
No saben si van amunt
Per les dreceres dels canvis
O cauen avall pels pendents
De tots els desencisos


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada