divendres, 23 d’octubre de 2015

TOTS ELS VIDRES


Saps que l'herba
Que trepitges
Reneix amb empenta
Si l'espigola una nova
Lluna robada
Saps que cada lluna
Retorna sovint
I m'empaita..

Com una ploma 
Fent-me pessigolles
A les plantes dels peus 
La teva llengua juga...

Que res no et faci por
Ni la nit, ni el jou,
Ni l'obaga, ni el pou..

Que massa llum no t'enlluerni
Si mires de fit a fit l'horitzó
Amb l'esguard esgotat
I l'esperança buida
Si caus d'esquena 
Mentre camines..

Vet aqui l'equinocci
L'equil.libri líquid
Anar i venir sense fi
Llum de nit que romp
Els racons de l'esperit
Jugant a fer tentines
Entre dos cors.

La il.lusió com a força
Mantenir-se viu en el límit
Dels somnis 
Fer tangible ton esperit
La teva imatge robada
I traspassar 
Tots els vidres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada