dissabte, 10 d’octubre de 2015

PUPIL.LES BLANQUES

Res no és més eteri
Que un instant movent
Desfasadament
Entre dos punts asíncrons
Un xiulet de brossa
Perduda en uns ulls 
D'aigua negra.

Si de cas ho fóra
L'ombra tènue
Del teu cor esbandint-se,
Cridant el meu nom
A batzegades
Abans d'aturar-se,
La llum difusa
Confusa
D'un espasme
Abans de fugir

Raons,
Petites, obscures,
Cues de serp blanca
Que fan dels camins
I les existències
Misteris ajocant-se
Fort
Mentre nosaltres
Passem rodolant

Esvaït el moment
No resta més plena
La memòria
Que un didal d'enyor
Al dit petit.
Un parpelleig constant
Imperceptible
Que desitja tan sols
Reviure't 

Doncs ja seré només
Un roc enmig de la via
Una via morta
Un mort a l'armari
Un armari buit
Un buit que puja
Pels peus de l'ànima
Un ànima negra
Cercant sopluig
Entre els teus pits,
Vorejant l'infern,
Esclatant de besos
Concèntrics
Amb el sol omplint-me
Les blanques pupil.les
Que mai no dormen

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada