SEMPRE

Sempre 

Podràs  dir que vas 

Canviar-me el somriure...

"Nowhere is somewhere 

Into the lost men's mind 

who never walk...

Away"

En cada cabell perdura 

Encara l'essència de l'aire 

D'aquell instant. 

Tan nostre, 

Tan maleïdament efímer 

Sota la cúpula del bosc,

Inabastable.

Res més eteri

Que un instant movent-se

Desfasadament

Entre dos punts asíncrons

En un xiulet de brossa

Inflant-nos els ulls 

D'aigua negra

Eixint sense control.

Les estones es fan

Buits de gebre fosc

Quan les notes dels déus

Desafinen.

Quan els embussos

De les memòries

S'estenen davant nostre 

Per sempre.

Oblit, boira, foscor,

Baves infinites 

Esperant la pròxima

Mort 

La definitiva.