dissabte, 21 d’abril de 2018

M'AGRADA LLEGIR

La poesia ens espera
Entre la ronya de les ungles
En les calces molles
I en els ulls oberts

Després de fer l’amor m’agrada llegir. Només una pàgina. I comprovar si alló que els mots em transmeten s’adiuen amb el que sento. Et semblarà rar i per això t’ho dic. Perquè no et vingui de nou el dia que pugis a casa. Faré sopar. Tu portaràs el vi (t’agrada el vi, oi?), sorprèn-me. En acabar, maduixes amb nata. Et trauré la camisa i xuclant-te els mugrons et faré cridar. T’estremiràs i no  podràs retenir un gemec. Amb la ma oberta copsaré l’abast dels teus genitals. No et facis il.lusions, no em sorprendràs. Un cop nu et ruixaré de nata i et lleparé atrafegada. M’encaixaré damunt teu i cavalcaré fins a perdre’t de vista. No cridis quan t’arribi el zènit, no ho soporto. Després ajau’te al meu costat. Dorm. O fuma, no em molesta. Però calla. 

Em posaré l’antifaç, caminaré a les palpentes fins la prestatgeria.  No dependrà de com hagi estat el clau. Serà pur atzar. Potser tindràs sort i et tocarà “Els contes de Canterbury “. L’últim home que va pujar és al jardí, sota el presseguer.  Li va tocar ‘Crim i càstig”...

dissabte, 14 d’abril de 2018

LA CREU



Cap nit no deturarà
La força 
Que em manté
Cap retret podrà
Mai véncer 
La tossuda empenta
De qui tot ho perd

La pluja segueix, insubornable, peixent la terra. Poc a poc construeix bassals de llum a les places sense asfaltar. En Manga la rep, imperturbable, encabdellant-li els cabells, com si son cap fos una pilota de cordills, d’aquelles que el nens ja no fan. Deixa enrere el centre del poble, recull els mocs amb el dors de la ma dreta mentre amb l’esquerra es tira enrere els xops cabells. Tossut, deixant a l’esquena les darreres cases, continua. El camí terrós esdevé fang i li costa aixecar els peus però sent que cada pas és una victòria. Un tros enllà del darrer fum de les xemeneies de la fàbrica de cordons el saluda la tàpia encalada. Ressegueix amb l’index les marques que s’endugueren son avi, plom i sang. És tan d’hora que encara està tancat. L’encarregat arriba amb el caliquenyo penjant.  “Bon dia, Manga, un any més eh?  “Sí, Fermí, sí”. En Fermí treu unes claus desmesurades, rogenques de robí. Manga entra arrossegant els peus. Busca la creu, s’agenolla i n’esborra la pols fangosa. “Hola, Maria. Des d’avui restaré amb tu, aquí, sempre. Crec, amor, que finalment hem guanyat”.