divendres, 29 de juliol del 2016

LA SAL DELS TEUS PITS



Sé que véns
Del niu de les bruixes
Que embalsama
Els desitjos
En una somorta carícia
Que restringeix les nits
A la teva presència
En una fosca ribera
De paper de ceba
Sense mai extingir
Cap flama

M 'escombraré la pols
De les parpelles
Perquè hi vinguis
A jaure
Obriré la boca 
Per empasar-me
La sal dels teus pits
Quan surtis de l'aigua

Pairé l'enyor 
I faré bombolles de plàstic
Abans d'acotxar-me 
En el genolls d'argent 
De les últimes vores de fil
Del llunyà petó d'una sirena.







EL VOL


Estrany
L'últim desig
Abans de fugir
Per tot
De les teves mans
Minúscula coincidència
D'olors de colors
Fruita madura
Despresa 

Esparraquem
La curiosa laxitud de la canícula
Quan entres per la finestra
De la migdiada
Em fas l'amor
I un vol se te'endú



diumenge, 24 de juliol del 2016

ENIGMA


Tanco els ulls
Predic l'aroma
Del replet bagul
Del teu cos nu
Escric en un full
Ple de taques
L'enorme densitat
Del meu cervell
Explorant-te

Com un xarop efervescent
Que guareix les angines
Et prenc la humida llengua
Que m'escarba, profunda
La gola, les dents, el vel
El cor, la vida, la pols.

Resolc l'enigma
Dels teus pits
Arrodonits
Ensinistrant el tou
De cada dit
Amb el tacte lliscant
D'unes cuixes eternes
Fin besar-te l'endins

HIPNOSI

Imperfecte
Futur acabat
Pell blana lleu
Sense remordiments
Fluor acústic
Ens unes mans fluixes
Equivocades
Mai esteses
Doncs l'egoïsme fatal
Mai no dorm

Però, ara, torno
A sentir la hipnosi
D'uns altres ulls,
Sempre verds, sempre clars
Percebo en l'aire
La intuició
Que no m'enganyen
I n'atenc el rastre
Per començar
A saltar bassals
Amb les bótes noves

Em resta
Esvair aquell punt
Que encara et dibuixa
Aquella mort d'angoixa
Que mai tinguérem
Estalviaves riures i plors
Corries, quan me n'anava,
Ho perdies tot, sola
Mentre l'aura dels meus dits
Guaria a les fosques
El foc del teu desencís

diumenge, 3 de juliol del 2016

SORPRENDRE

Jugar a sorprendre
Reprendre el camí bandejat
Retrocedir
Fins quan tot es va fondre 
En uns ulls 
Descomponent la nit

Tot és calent 
Avui
Que res congeles
Amb aquells mots
Plens de paper de vidre,
Que t'endús en el cor
Tots els glaçons
Plens de mentida.

Tinc
Encara
L'eternitat
Per amiga
Espera'm sense soroll
Que sigui tot per a mi
Eixorda'm cruelment
I entraré més fort
Fins esvair-te la veu
En un ronc