FURGO

FURGO

Furgo les notes etèries

De la cançó més humida

Escolto com restes callada

Xiuxiuejo a l'oïda

Paraules despentinades

Carícies sense vestit

HE VIST UNA ÀNIMA 

He vist una ànima en pena

perduda allà mateix.

En aquell cos 

on es perdé la meva.

Aquell de les frontises rovellades

Que no la deixaran sortir

Aquell de les claus oblidades

Aquell del most que embriaga

Aquell que menja i despenja

Les llavors de la rancúnia

PETS DE MONJA

Excretes secretes veus

D'animals fabulosos

Respirant en calces

Estretes.

S'obren pas eixint

Per la porta del darrere

Cada volta que somrius.

Comences a riure fort

I més envermelleixes

Les galtes i el front.

I et ploren els ulls sucats

De disbauxa desfermada,

Rítmiques convulsions

T'estrenyen l'estómac,

Un fil de licor de pruna dolç

S'esmuny cames avall.

Com pets de monja verge

Arraulida en el seu jaç.

RECORDA'M

Recorda'm quan trepitgi

La difusa línia boirosa

Del somriure sense fi.

Recorda'm quan 

Se m'esborrin

Dels ulls les espurnes 

D'esperança.

Quan els laments 

No m'atrapin,

No se m'escoltin 

Les queixes

Ni em despertin 

Els retrets  

Quan la foscor oliosa

Del darrer sospir

M'envolti de sucre fós.

Suin licors  amargants 

Les nafres obertes

I la llengua se'm faci 

Cartró fumat, 

Pedra tartera.

XOPA

XOPA

Xopa de blaus l'esponja crema

Regalimant flors de tinta xina.

Dibuixo, ara, estels retallats

En grans pètals de suc de taronja.

Esperit de vi desfent cadenes

Polpes vulvars eixint sofertes

De matins assolellats

Gespa molla tota xuclada

De frenètics desespers

ESCALES AMUNT

Escales amunt 

no hi ha res 

que no et perdoni...

Escales avall 

no hi ha més 

que l'infern...

Però tu no hi ets..

Encara.

T'HE VIST

T'he vist ressorgir calenta

De tous embuts embafats

Desembussar llunes negres

D'eternes nits esgotades

Esbravant carxofes roges

En càntirs de dolç anís

I encendre els matins a dojo

Esmorzant-nos sense pell.

LLUNA CURIOSA

LLUNA CURIOSA

La lluna, curiosa, em vigila

Aixecar el vol vers el matí.

Arriba ple de sol, ple de tu.

Em piques, còmplice, l'ullet

Em dius fins demà amb un bes

Que roman, ple de llet, espès.

NO TINC HORES

Ja no tinc hores per descobrir-te

Ja no tinc gestos per oferir-te

Ja no tinc ganes de conquerir-te

No tinc espai per aixoplugar-te

Només un bes per acomiadar-te

A CORRECUITA

A correcuita ens mengem la vida

Descorrent fines cortines,

Deixant caure negres telons.

Desfent les endevinalles,

Escrivint velles troballes,

Descrivint els mocadors.

I amb els nassos plens de mocs

Tornem de vells a ser xics

I ens n'anem jugant a boles

Tornant a néixer de morts.

GLOPS D'AIRE

GLOPS D'AIRE

Respiro flonjos glops d'aire.

Costen d'empassar, sencers.

Inspiro, a miques, petits núvols

De foc cremant-me la gola

Restes de tu buidats als pulmons.

Bec confús un nus del teu alè,

Em destapa les vies mortes

Deixant córrer dins meu,

Fluidament, un flux regalat

En turqueses somnis esclaus.

Ja no cauen mandarines, no,

En despullar-te'm per sorpresa

Ja els raïms s'han fet vinagre

Les figues són, ara, pansides

I els presseguets podrits...

Malgrat la vida ens empaita

Boquegem encara els vents

De tardor, avui; demà d'hivern.

I ens escalfem inflamant-nos

De desitjos combustibles.

RAIG D'OLI

RAIG D'OLI

El llarg raig d'oli, vessant

Ignorat pels forats del desencís,

Taca l'estesa nuesa, impregnant

El calvari dels ossos viscuts 

Sempre a correcuita.

Sempre amb pressa morta.

CARÍCIES GARRAPINYADES

Carícies garrapinyades

Amb mel de pell calenta,

Per postres, havent sopat.

Xarrup de llavis inquiets

Amb bombolles de saliva

Per brindar lluents abans

De caure d'esquenes,

Plegats, rígids, absents.

SURTS DEL LLIT

Surts del llit 

sense ungles.

Fas cafè suau, 

beus amb ànsia.

Desperto esgarrinxat 

Amb tes urpes 

clavades al cor.

Somric de dolor 

Desmenjat.

DORMS

DORMS

Dorms

Els ulls oberts,

En blanc

Retens el somni

Despulles

L'òrfena nit de lluna

Tafanera

Sospires encara nua

Entapissada

De petons escollits

VENES

Et deixaré perdre la por

Quan entre els cingles

De les costelles

Em naveguis pel torrent 

De les venes inflades

Bevent-me l'enteniment.

Et perdré la temença

Quan tornant a peu,

Cansat, suat i moix,

Et pugi els turons 

I els baixi pel dret

I em perdi en la cova

Dels renecs oblidats.

MENTRESTANT

MENTRESTANT

Mentrestant, 

La cigonya posava ous

De través enmig del  no-res, 

Entre la immensa buidor 

Dels pecats retardats, 

De les pors callades

Dels silencis perpetus

Ballant lliures d'amagat.

REMOLÍ

Em lliuro dòcil, endormiscat

Al remolí ferotge d'uns ulls

Verds centrifugats de vidre fós

Un somrís tenaç, de voràgine 

Xucladora d'esperits simpàtics.

ALESHORES

Aleshores, en aquell

Instant impertorbable

Vaig veure les ànsies

Posseïnt-me dolces.

Abraçant-me furioses

Enmig dels boscos

Els anhels submisament

Inconfessables.

CREUEM DE NIT

CREUEM

Creuem de nit, 

Urgents,

Estanys lúbrics, 

Transparents.

Creuem de nit, 

Atordits,

Estrenyent-nos 

Els canells,

Desfent retorçats 

Cordills.

Rodolem entre 

Bunyols de vent

REFÀS

Refàs camins tancats

Esporgues de rocs 

Punxeguts les vores

Del rierol antic.

Camines lluny 

Pel vell sender

Il.luminat amb nous

Senyals de verd.

La ploranera boira

T'impregna els vestits

Xopant-te llaminera

Les natges crues,

L'ampit dels pits,

El pubis tou ofert

Sense avarícia,

Sense destorb.

ULLS VERDS

ULLS VERDS

Ulls de verd aigua dolça

profunditats immenses

curulles de peixos crus.

Aquàtic desordre lliure

d'esglais evitats,

i sangs compartides

d'espès fum oliós.

CRITS LUBRICATS

Crits lubricats, empesos

En vespres d'opaca llum.

Amagats de les destrals

Ens tenim sota la neu

desfent la fredor que

rodolant ens crema.

NO ENS MOU LA NIT OBSCURA

No ens mou la nit obscura

ni el dia temem plujós;

Fruim plegats els matins

de sol que estenen, clars, 

i ens il.luminen, els cossos

encara nus.

Reflexes sa llum i encegues

L'esguard que et tenia, humit,

En les costures obertes

Que m'ofereixes nits i nits

I desitjo dies i dies 

Entre fums d'oblit oblidat,

Entre vapors d'olis promiscus.

DIBUIXEM UN LLAMPEC

Dibuixem ofegats el llampec

Del plaer, la llum del final

Del túnel rodó.

Ens intuïm aturant l'instant.

Congelem el tro primitiu

Que ens omple els porus

I creix i explota i destapa

Les vies mortes de flux.

Però el luxe d'esquivar-te

No em puc permetre, ni vull.

Ni vull, mai, comprendre.

Únicament desnodrir-me.

I fer-me passar la gana

Amb xarrups d'espessa

Boira líquida, rosada,

Suant de la teva pell.

Filtrant-se epidèrmica

Sense final possible.

AHIR

AHIR

Ahir veia els teus rínxols

Abraçant la llum indecisa

Del sol entre les cames

Avui, finestres tancades,

No hi ha rajos de luxúria

Envoltant de lluny la pausa.

ESPREMS

Esprems les últimes gotes 

dels temps que s'esgoten, 

que degoten llàgrimes 

sense sal, destil.lades 

en cada bes regalat...

DIFUMINEM

Difuminem la fina línia

On tot s'esborra de cop

Un dia.

El límit on ens tornem

Ingràvids, lleugers.

Quan l'atracció 

No ens atrapa i surem

En el buit.

URGÈNCIA

La fonda urgència, tossuda,

dels vells mals, estesos, vius,

devora amb punxegut deler

els mots d'amor amagats,

estalviats amb avarícia...

VIUS EN LA NIT

vius en la nit d'ahir

pensant sempre 

obrir les terroses

hores d'insomni.

escatir els minuts 

de son profund

on ens trobem

sempre sorpresos.

EMPRENC EL VOL

EMPRENC EL VOL

Emprenc el vol,

de nou, sense tu.

Lliure d'aiguats,

de terratrèmols, 

de fangars esmolant

les urpes vora meu

Pesant-te en les ales

la culpa.

NOMÉS.

Només em vens

prunes aigualides

assegudes al sofà

menjant passes

sense pinyol.

Mandarines esgranades

pel broc gros,

raïm sec 

de pota negra.

INVIERNO

Invierno de cofres vacíos

Que sigiloso acercas, fétido,

El aliento de la tormenta...

Que el frío del río expandes

Entre las mortales almas

Congelando taciturno,

Los abiertos en canal,

Deseos del mundo.

ENS ESTIMAREM

ENS ESTIMAREM

Ens estimarem

Fins que el món desperti

Trobant-nos amb els ulls

Clucs. 

Estesos vora el riu

De les ànimes perdudes

Esllavissant amor

Pel marge

VOLDRIA

Voldria amagar-te les ungles 

Entre la roba bruta 

O a rosecs escapçar-les.

Però et prefereixo salvatge

Malgrat que els ulls 

M'esgarrinxis

INVISIBLES

Invisibles llaços nuats 

gola a gola,bes a bes,

llum a llum, frec a frec.

Envernissen les hores

Coent l'amor a foc lent

Amb papallones rosades.

ENTRE VELES

ENTRE VELES

Entre veles desplegades

Inflades de vells sospirs

Et retrobo fugissera

Allunyant-te mar enllà

Cercant nous horitzons

On recordar que era teu.

MOLT MÉS ENLLÀ

Molt més enllà

D'on t'esperava

Assegut,remenant

Pedres rodones,

Molt mès enllà,

Hi havia l'enuig 

Deixat estar

Provant copsar 

la mirada.

VEURÀS

Veuràs les vores de la mar

fer pampallugues negres.

Sabràs que el sol s'acaba,

s'apaga, no hi ha més

que un instant abans

no peti l'horitzó.

CONFONC XÀFECS

CONFONC

confonc sovint 

els estris nous

que em fas 

emprovar d'esquena 

al món 

els dies que el sol 

golafre et menja

les angúnies 

d'escoltar-me...

COR DISPERS

El cor em corre dispers 

Sentint caure transparent la pluja

Quan el teu núvol llampega.

I trona l'espessa nit fosca

Cercant-me darrere els vidres.

XÀFECS

xàfecs damunt la mar blava

canviant l'ordre dels gemecs

d'amor absurd que agafa aire

endolcint les hores tristes,

d'absència, d'inquiet anhel.

ULLS ENNUVOLATS

ULLS ENNUVOLATS

Ulls ennuvolats,

Galtes vermelles.

Maleeixes el foc 

Que et crema

Les orelles.

Que et crema els ulls

I els fon en blanc.

Que se t'endú 

Del camí emboirant

Els pensaments

De roja febre.

PASSEIG VORA EL MAR

Passejo vora el mar

Trepitjant la sorra negra

Que em pren els peus,

Se'm menja els dits,

Se m'empassa famolenca

Pensaments d'aigua salada.

Els deixaré en eixa riba

Colgats d'arena tova,

Covant-se eixancarrats.

Quan la primavera torni,

Farcida de tots els vents,

Els obriré sense pressa

PASSEGES ENSOPIDES OMBRES

PASSEGES

Passeges indolent l'esclava

Nuesa estovada de pluja.

Amagats esguards esgoten

Les hores mirant-te.

I rius amb els ulls lluents

Plens de sarcasme moll.

I esgotes, confusa i difusa,

Els mots guerrers, feréstecs,

Esvalotats i alhora tendres.

I miro enllà, lluny rere teu

Per comprendre l'enyor...

ENSOPIDES OMBRES

Ensopides ombres 

Esteses vora el llit 

Ple de neguits

Solitaris, espessos, 

Ofegant-te els nassos 

Amb aromes a raig fet.

OBRES EL DIA

 OBRES EL DIA

De nou obres el dia amb les dents,

Encara fosc, fora les cortines humides.

Les parpelles volen tancar-te la mirada 

Un badall et desperta el món altre cop.

SUOR DE TARDOR

Sents la suor de tardor humida

Fent fora l'estiu que no es deixa

Que roman estès panxa enlaire

Sobre el món bullent de migdia

De perpetu sol ardent.

ESPERIT INNOBLE

Copses l'esperit innoble

De mil hores perdudes

En tantes tardes esgotades 

Sense haver sabut aturar

errants, els pensaments

que et devoren

MELOSA MANDROSA

 MELOSA

Et torno a veure, melosa,

Dolça com sucre negre

Desfent-te als meus llavis

En humida font inesgotable

De delícies compartides

Un cop més...

MANDROSA

Estires mandrosa els braços

Deixant anar la nit pels ulls,

Pels peus, pel nas, per tot...

El badall et desvetlla els ossos

Obrint-te en una escletxa

De llum viva, cridanera.

RES TEU

Res teu m'és sobrer

En els temps ocults.

Tota plena et vull avui

Que sagna per un forat

La il.lusió i apedaces

Amb fil negre la ferida.

L'ÚLTIMA FEBRADA

Lluny l'última febrada,

torna ufana, vencedora

l'anyenca, vella timidesa.

Res no dius, ho penses tot.

I em desfaig per un sol mot

deixat anar com si res...