diumenge, 24 de setembre de 2017

COM UN AQÜÍFER

El tren grinyola
Literalment
En acabar-se la via

Ets
Com un aqüífer
A punt de rebentar
Com una banyera d'esperit
De vi
Com un tros de pa de pessic
Ensucrat
Petó de cafè
En una paperina
De tramussos

Perceps
Que no téns memòria
Però desfàs cabdells
De mots entortolligats
En els racons més foscos
De les petjades
D'aquells moments
De llum

'Si me miro en els teus ulls
Que no hi vegi reflex sino joia
Si la ratlla de la vida se m'estreny
Vulgues pintar-la de verd
I no l'allargassis'

Cosiràs llavors
Una llàgrima rere una altra 
Una enrampada et despertarà,
De sobte,
Llamp que fa xip,
El plor fet vestit. 
T'emprovaràs la vida i sortiràs
A jugar