dijous, 10 de febrer de 2022

LES CAPUTXES BLANQUES




CAPUTXES

En Li cava fons, gairebé tant com els rebesavis que construïren el ferrocarril a cops de fuet, pa i agua. La terra és dura, riu amunt, i les diminutes mans se li omplen de durícies i nafres. La bruixa ha estat cremada d'amagatotis en un magatzem del petit polígon industrial. Els encaputxats varen arribar de matinada arrossegant una ànima en pena amb els peus nus per damunt de la grava dels carrers sense asfaltar. Les cadenes dels canells i els turmells, encara closes com si temessin que es pogués escapar, xerricaven udols de mort. Tots els xinesos propietaris de les naus havien abaixat les persianes en descobrir-los. Un d'aquells estranys personatges es tragué el cucurutxo del cap i observà les naus sospesant el perill d'ésser descoberts. Metre i mig d'alçada, morè i prim com una agulla de cap, semblava mentida que fos el manaia d'aquella tropa, de la qual el més petit feia gairebé dos metres. En Li tancà els ulls pregant als seus déus però no el varen  sentir. El mig-metro assenyalà el seu portal:

Merda, pensà en Li en un dels mots catalans que sabia.

En Li cava profund, quasi tant com els rebesavis del ferrocarril...