dijous, 11 de maig del 2023

REVOLUCIÓ

Ha tancat la botiga perquè ja no hi té res per vendre. Aquest matí el noi del xandall se li n'ha endut l’última tauleta de nit.
Els primers dies trucava a la policia però aquella gent també els feia por. Els robatoris i el campi qui pugui s'estengueren ràpidament per la comarca.
En poc temps deixaren buides les botigues.
Els carnissers deixaren de fer comandes als grangers.
Els horts foren arrasats en pocs dies; els comerços, buidats en setmanes.
Els forasters convertiren l'antiga mina de sal en una presó anul·lant-ne els ascensors.
   A dins, els presoners tenien llibertat absoluta. Els cridaven a l'hora de repartir el menjar i els deixaven anar. Però el tros de pa amb xocolata era tan petit que en poc temps començaren a barallar-se entre ells. Als  ocupadors no els calgué usar les armes. Quan tots els indígenes foren morts, cegaren la mina.
El primer diumenge d'abril una gran festa omplí de colors la "Plaza del General" amb la presència de totes les autoritats i la benedicció del vicari.
El malson ha desvetllat l'Enric. La claredat dels fluorescents il·lumina el sostre de la galeria. D'aquí a tres-cents anys els geòlegs els trobaran i començaran les hipòtesis.




dilluns, 1 de maig del 2023

EXTINTS

Esdevé la nit, ja l'oratge crema;
La panxa del bou, incerta, rebull
Acull generosa desgavells profunds
Auscultem absorts bategar la terra

No venen encara els cavalls dels deus
La forca freda roman esmolada
Amaguem argents, ocultem la xarxa
Apressem els vells, amortim les veus

Els lleons neden a la bassa fosca
De les oliveres, dels ruscs vençuts
De les dents els tremors sempre temuts
Responen els xiulets del vent boscà

Les llúdrigues vermelles es barallen
Per un tros de peix que encara cueja
Escates de plom que no deixen petja
En aigües tornasolades barates

De dol, emmetzinades, sabonades
Farcides d'esmorteïdes excuses
Curulles d'engrunes de massa crues
Espellongades, mel.liflues, tarades

Ni tan sols els mosquits restaran vius
Veient les magres exhaurides pinyes
Dels eixuts pins que cecs, orfes s'enfilen
Nus de fulles, gemes, agulles i nius

No sabrem sense aigua rentar la roba
Bruta dels nostres egoïsmes banals
Encarcarada, paper de vidre gras
S'atura la roda, l'enuig s'escola

En llàgrimes mortes xarrups de colors
Grisos, negres, marrons, pàlids,trencats
Les vides s'esborren, vi sense regar
El sol evapora les nostres olors.