PASQUAL

Social, Pasqual és igual
Si tal i qual tant se val
Xaval, renta't les dents
Que la xavalla s'esgota
I no tenim més bitllets
Per si l'aigüera s'embussa
Riu, plora, fés ràpid el niu
Qua no podem fer la viu-viu
Si les rajoles ens miren
Quan ningú més no ens veu
I les cadires se'ns mouen
Dins del bressol de la neu.

ESCORÇA

Perquè quan l'escorça es desprèn tot és carn vermella

Tota la sang que vessa

Travessa depressa la nit

Sense aturar el temps mort

Calaixos d'esperma humit

Que es tanquen al sol veloç

D'una nit a les clavegueres

BARALLES

No em reneguis

Que si ho fas

M'escarxofo

I les tintes del quadre

Es difuminen

No em neguis la por

Dels hereus

Ni l'esperança somorta

Dels fadrins

El tros de bosc humit

Baralla endolcida

Barrejada sense escapçar

Abans que te'n vagis

QUINA NIT

Quines festes, aquelles!
Quan en Dani em va trucar vaig pensar que era boig. Que havíem d'anar a la capital; que havia cobrat una feina i se'ls volia rebentar ja que no hi comptava; que li digués que sí, que ell no tenia carnet. Va insistir-hi tant que no m'hi vaig poder negar. Després del pseudosopar -unes pizzes i moltes cerveses- anarem al pub de moda a prendre uns gintònics abans de trencar-ho tot a la disco. I vàrem convèncer unes noies de perllongar la nit. Una d'elles, que vivia a prop, ens proposà d'anar a ca seu. Oli en un llum! -pensàrem amb en Dani, ens hi quedem i tornem pel matí, descansats-.
Així que la Marga m'estira, ja a la casa, cap a l'habitació del fons mentre l'altra s'esmuny amb en Dani cap al sofà, res de perdre temps. La Marga es despulla amb tota la parsimònia del món i no puc contenir l'excitació. Besos ardents, mugrons endurits, xop l'entrecuix i imflat i petri el penis. -Posa-te'l, corre, embesteix-me- xiscla apressada. -El què-. -El condó, hosti!-. -No, no en tinc-. -Collons, Jordi o com et diguis, collons!-  I d'una revolada s'aixeca, pren la roba i se'n va. Nu i trempat m'enduc el Dani a mitja feina i amb una mala llet com no li havia vist abans.
Agafo el cotxe i marxem a correcuita. S'adorm de seguida i jo conduint fins al poble lluitant perquè no em caiguin els ulls. Enfilo la comarcal que mena al poble i en un revolt pronunciat, la veig. Amb texans i samarreta fa autostop. A aquestes hores?, em pregunto. M'aturo i la convido a pujar. És preciosa, carapigada i amb uns pits... Xerrem una mica i de seguida es treu la samarreta i, ma cap al meu entrecuix.,  obre la cremallera, aparta el bòxer i emboca el polífem tibant. Tot resulta gloriós, no pensava després de tot acabar així la nit.
Reprenem la marxa i en l'últim revolt abans del poble la Cesca fa que m'aturi -en aquest revolt vaig morir, diu. Caram, massa tard. No tinc temps de frenar i mentre passem el revolt la noia es difumina. Emboirat l'enteniment després de la nit extranya que hem passat ho explico a en Dani, que desperta i no em creu.

Diuen que la noia del revolt no existeix però jo sé que sí i que la vaig recollir una nit d'estiu i encara balla.