El futbolista que corre de bon matí entrenant-se m'arrossega en la caiguda després del xoc i s'estavella de morros al sòl calent acabat d'asfaltar; les proves del meu manuscrit s'escampen al voltant nostre tacant-se de negre quitrà encara fumejant. S'ha trencat la cama esquerra, el pobre; jo, només una esgarrapada al colze i els genolls pelats. Miro d'aixecar-lo però pesa massa pel meu cos esquifit. El mòbil d'un vianant despistat m'ajuda, li prenc de les mans i truco a emergències; arriben tres quarts hora més tard, mentre la tíbia de l'astre mexicà treu el cap a través de la pell i la sang es comença a coagular.
A l'hospital, en reconeixer-lo, l'ensurt del personal és ple d'incredulitat "En Chàves, el nou fitxatge"; tot són corredisses, nervis i presses, crits i renecs. Comença la desfilada de directius del club -abans que no pas familiars-, periodistes, les ràdios, els reporters de televisions diverses, programes esportius i de xafarderies...
M'entrevisten; uns, com a afectat, altres com a causa de l'accident, jo, que anava tan tranquil.
No m'ha calgut fer cap curs de coaching, ni d'escriptura creativa ni d'influencer ni tan sols de lideratge. El meu llibre es ven sol...