dimecres, 22 de gener de 2020

LA NOIA QUE ANAVA A L'INREVÉS

LA NOIA QUE GIRAVA A L'INREVÉS

   El pare de la nena que giravoltava a l’inrevés s’eixuga una fugissera llàgrima d’aquelles que no ténen sal mentre malda per engolir el iogur. L’Elisa l’ha vingut a veure després d’un parell d’anys i el peix, malhumorada. -No tinc temps, jo- remuga la noia. L’home prova d’empassar en silenci i el iogur li fa bola. Se la mira i la veu córrer carrer amunt amb la barra de pa presa amb les dues mans damunt la neu que no ha deixat de caure des de la matinada. Avui la durà al teatre i amb la Mercè la veuran actuar, cofois. L’obra comença a les sis i és el primer festival de Nadal de la xicarrona. La pastoreta balla al compàs de les altres i en el moment de fer mitja volta ella volta cap a l’esquerra mentre els altres van a la dreta. Se n’adona i llavors giravolta cap a l’altra banda però no aconsegueix posar-se a la fila i queda desplaçada. S’agafa de bracet del Lluís, que la redreça i entre els dos reprenen la dansa. La nena que ballava a deshora  peix son pare i el darrer iogur s’escola boca endins sense que, pare i filla, sàpiguen que no n’hi haurà més...

dimecres, 8 de gener de 2020

B

Camina maldestre pel voral de la carretera. Duu l’olor dels purins encastat als narius i el fred arrapat als peus. El baf de l’alba ix espès per l’escletxa tremolosa de la boca entre els  llavis porpres. La topada ha estat esgarrifosa i no pensava sortir-se’n. Ha perdut les sabates entre la  ferralla i arrossega una cama però segueix avançant. Es mira les mans i no sap perquè no sent dolor si l’esquerra no hi és, el braç acaba en un monyó cauteritzat i no sagna. Millor, pensa, millor que no faci mal. El bosc, espès i aclaparador, l’atrau i en descobrir el caminoi s’hi acosta i conclou que potser en fara més via per arribar qui sap on. Veu llums a l’altra banda del riu així que no ho dubta i se n’hi en va. Per fi arriba al poblet amagat entre els turons, cases petites amb teulades de dues aigües i xemeneies fumejants. Entra en un bar, l’únic, que ja té la persiana mig abaixada. Els pocs clients, amb les galtes vermelles i les panxes contentes, se’l miren i es guaiten entre ells, estranyats. L’havien enterrat al matí perquè el cotxe de l’amo havia topat amb el d’aquell noi que ara els observa i pensa que la seva vida B, de zombi, serà millor, tal vegada, que la primera.