divendres, 9 de novembre de 2018

PROHIBIT

ESTA PROHIBIT BAIXAR A LA ZONA DE VIES

El rètol era prou clar però molta jovenalla junta sovint esquiva les normes. 

-I com agafem el tren?

No hi havia temps per treure els bitllets. Vàrem córrer per damunt les vies fins a l'altra andana. Els cors se'ns sortien del pit. Les cares roges, calentes, ens cremaven sota els ulls. Cadascú convivia intensament amb el que podia ser el seu darrer pensament:

"De lluny sembles una altra..." "Corre, corre". "No t'entrebanquis...”

"Què cony faig aquí?" "Ja vé, ja vé, Jahvé..."

"Hauré de canviar-li el nom al gat..." "No t'he deixat res per sopar”

“No t'imagino sense pluja. Així, humida per dins i per fora, me fas lliscar com el vent entre la canal dels teus pits." 

L'enlluernadora llum s'atançava, creixent i veloç. MUUUUEEEEEE el so de la ventada fou com un udol de mort, tempestuós, majestàtic. A l'andana tot de cossos escampats feien per aixecar-se i es tocaven. Primer el propi ésser, després mútuament. La rialla fou espontània, nerviosa.

L'endemà es llevaren tard. Amb la taula parada, una vintena de llars miraven les notícies mentre feien el vermut. Aquell tren, en la següent estació, s'havia endut per davant uns quants cossos. Torno al llit...