HIVERN

El rau-rau d'un sord dolor desmenjat.
Empeny carena avall les pedres mortes
Ingrat residu de balls i dols d'amor
Estralls d'un món de descreguts canalles

No s'hi val de despenjar-nos
No creguem en bruts presagis
No diguem que tot és fullaraca, no
No ens n'anem mai sense mots de comiat
Car els vells que ens alletaren melosos
No ens esperen ajaguts
No s'ajacen en un núvol
No riuen si ens veuen a prop

Riguem doncs l'últim pas dels nostres peus
Trepitgem fort entre les tombes i els cucs
Disseminem-nos per lleres i arrels
Creixem en les pinyes i en les castanyes
Sempre que arribi l'hivern