VINT EUROS

VINT EUROS

   No sóc amic seu. Com n’he de ser si vé caminant a l’escola? Com, si duu les espardenyes foradades i la maleta dels estris relligada amb ràfia perquè la cremallera se surt? Si els seus llibres són heretats de son germà que els heretà de la Maria, la gran, aquella que sempre arriba despentinada i amb la bata recosida? No. No sóc amic seu. Mai.

   Avui m’ha portat a estudi la mare. Té un cotxe nou, vermell, que fa olor de cautxuc i cuir acabat d’estrenar. El pare està de viatge amb aquella novieta seva tan guapa que es va firar en deixar la mare. Tan de bo es casin. M’agradaria trobar-me-la nua enmig de l’escala que puja a les habitacions i tocar-li el cul com sense voler. I que m’ensenyés d’aqui uns pocs anys tots els secrets dels grans. La mare xerrava i xerrava mentre conduïa. Segur que parlava del pare però no me l’escoltava. Anava amb els ulls fixos en el mòbil últim model que m’ha comprat, ell. Sempre que se’n va me’l canvia. Que guai! La sabateria encara està tancada a aquestes hores. Les meves vambes s’han de rentar, me’n calen unes de noves. Les regalaré al Marc. No, millor les llençaré, no li escauen i no som amics. Ja ho he dit , oi?

  En arribar m’he reunit amb els meus companys i comentàvem la pel.lícula d’ahir a la nit, Fast & Furious. Quins cotxes! Quines paies, amb aquelles tetes! Quan hem vist acostar-se en Marc ens hem fet a un costat. Fa mala olor. A ca seva es renten poc i no tenen videoporter, tan sols un picaport. Els han tallat la llum fa mesos, i no els tallen l’aigua perquè la Maria fa feinetes de tant en tant a cal  pastisser... Si s’arreglés una mica...

   L’Onofre és un nen enorme, de gras i alt; en fa dos de tots nosaltres; és repetidor. És qui ha apallissat en Marc. Li he donat vint euros perquè ho fés. Primer, que li demanés el caramel de llimona de bones maneres. Si no, que li prengués. S’havia de fer justícia. No pot ser que en Marc tingui aquell caramel i se’l mengi davant nostre i jo no en tingui cap...

LA CORDA

   El dia que vaig perdre la feina vaig decidir que havia de marxar. Fou tan gran el trasbals que m'inscriguí en un curs d'anglès d'allò més car. Garantia que en dues setmanes podria anar a Londres i fer-m'hi entendre com si en fos nadiu. 

   Així fou, doncs. 

   Una tarda, en un pub, vaig conèixer una dona el fill de la qual s'havia penjat del pont del tren, sobre el riu. La cervesa anglesa no val res. M’ho explicava al matí i les llàgrimes li feien perdre el fil. Havíem passat la nostra primera nit junts i crec que es pensava que m'ho podia dir, en confiança. Me la mirava i li somreia. Ella abaixava el cap i es mocava. Després també somreia però no li brillaven els ulls. Els cursos de comunicació no verbal són per aprendre a dissimular i vaig preguntar-li, de repent: "Colar-se al súper compta com a estratègia de mercat?" Si em deia que no, era una bleda, anglesa però bleda; si em responia que sí, podia deduïr-ne que allò del fill potser no era cert...

   No són fets els ganivets per a les mandonguilles així que...

   El tren surt de l'estació entre sol i boira, camí de l’aeroport. Em sembla veure, en una barana del pont, un tros de soga blanca... 

PELL

PELL

NAUFRAGS EN UN CLAU ROENT

FEROTGE

ESLLANGUIDA LLUNA TAFANERA

QUE ENS MIRA I REVIU

MELANGIOSA

EL DIA QUE EL SOL LA TROBÀ

SOLA PERDUDA

RERE LA LLUM DEL CAPVESPRE

LLENGÜES

AVENTURERS D'ESPASA DE TALL

PROFUNDA LLAVOR LLUITADORA

QUE ENS ALENA FURIBUNDA

I MALDA GRIMPANT

ATZAROSA

COM ELS DIES DE COLLITA

I SUAU

ENS ENCORATJA

LA PASSIÓ SOTA ELS NÚVOLS

SUOR

ESVORANCS DE CALMA PERDUDA

XIUXIUEJOS DE GUST DE PERA

ABANS QUE EL SON ENS ACLAPARI

ABANS QUE EN UNA ABRAÇADA

DORMIM

LA LAIA

   Micro seleccionat per a formar part del llibre RELATS ABSURDS, de l'ARC, dins la col.lecció Elisenda Sala. Llibre recopilatori de relats de diversos autors per a col.laborar amb la marató de TV3, enguany dedicada a les malalties infeccioses.

LA LAIA

Un dia, la Laia perdé el fil de les comandes. Neguitejada, començà a estripar tots els papers plens de gargots, dels filferros. Un per un, a poc a poc. La clientela, sorpresa, cridava. Omplí un bol de terrissa amb els retalls, hi afegí un bon raig de vermut, se’ls ficà a la boca i els mastegà amb lascívia xuclant-ne el licor. La gent que esperava per pagar fugí en veure-la tan fora de lloc. Embadalit, en Manel se la mirava immòbil amb la forquilla de plàstic a la mà davant la boca oberta, una patata rossa precuinada regalimant de quetxup, mostassa i maionesa, tot alhora. Maleí haver sortit de casa amb els pantalons negres. La fastigosa taca caigué com excrement de gavina, just on la trempera més s’insinuava. La visió de la Laia engolint aquell aiguabarreig li havia provocat una erecció com feia temps que no experimentava. Cel.lulosa i vermut. Tinta i estrès. Números i lletres. Esgotament.

   En Manel havia entrat al bar amb una gana de bou. Sortia de fer-se una analítica per a esbrinar si la manca d’erecció dels darrers mesos venia d’un descens del nivell de testosterona o la causa era més aviat psicològica. L’hormona estava bé, un pèl baixa potser però suficient. Tal vegada el què li calia eren nous estímuls. I ara, sense esperar-ho, una cambrera embogida havia activat el resort, el clic.

   S’hi atançà, vermell de vergonya i ple de dubtes. Els ulls de la noia feien el blanc, terrorífics. “Què vols, pollós? El noi empassa saliva, sorprès pels modus de la Laia que  quan més a prop la tenia més l’atreia malgrat l’aspecte ferotge que reflectien aquells ulls com peixeres. “Que et passa res?” respongué mirant de tranquil.litzar-la. 

   Aleshores la veié de sobte capgirar el blanc dels ulls i mostrar-los tal com eren, d’un verd de mar i maragda tan lluent com l’aurora, magnètic i esfereïdor. “Res, Manel. A tu t’esperava. He sortit aquest matí després de no dormir en tota la nit. Aclucava els ulls i et veia, com ara, al meu costat. I la suor freda amarava la meva camisa de dormir” “Dorms amb camisa de dormir?” “Per a tu, sí” “ Però, si no ens coneixem. No ens hem vist abans. I com saps el meu nom?” “Jo sí, a tu. Et veig sempre, totes les nits. És per això que no dormo. És per això que sempre tinc els ulls blancs. És per això que sóc verge, Manel.” “Apaaa, no m’ho crec” .

    De cop i volta el llit se sacsejà en un violent espasme. La penetrà d’una sola empenta i acompanyà els seus gemecs amb un pregon xiscle, esgarip a contrapeu, copsà la fragilitat del cos a través de la camisa de dormir, aixecada per damunt de la cintura, les cames enlaire. Esbufegà finalment i obrí els ulls i la mirà al rostre descarnat, els ulls buits i les dents corcades. El darrer crit d’en Manel se sentí al clar de lluna mentre la boira escombrava cada racó del jardí...

DESCOMPTES

Micro finalista del VII concurs ARC de microrelats. MItjans de Transport. Mes de maig: En vaixell

 DESCOMPTES

  Tot és humit, fosc i resclosit i la ferum de pixum ens mataria si no fos per la mirra que ens posen al nas si s'escau que els patrons n'han trobat a bon preu. Si no, amb trossos de tela impregnats en menta o farigola ja fem. En els darres dies els agutzils són més exigents que no ho eren abans. Hem d'arribar a l'illa abans no hi facin peu els anglesos. Els tabalers es releven cada mitja hora en lloc de cada hora i cada un d'ells hi esmerça  més ganes i més ritme, no fos cas de quedar malament. Com a galiot expert  -cinc anys ja, per un crim que no he comès- m’han posat al capdavant de la filera per donar exemple als nouvinguts. He de pagar encara cinc anys més i sovint penso que hi moriré, a galeres. 

   Avui ha baixat el capità a fer-nos un discurset. Ja n'he escoltat molts d'aquests i els nous se'l creuen quan ens diu que si la nostra conducta és l'adequada potser la seva intercessió ens llevarà o rebaixarà el càstig.

   Il.lusos...

   De repent, escolto un ronc entretallat. A la meva dreta, el cap tirat enrera, el clatell desmanegat, un noi de no més de disset anys resta mirant el sostre de la nau, esbatanats els ulls. El galifardeu més proper branda el fuet i colpeja. No s'adona que el noi ja és mort, o potser sí i tant li fa. El capità se m'acosta i em diu alguna cosa.No puc escoltar-lo, amb la fressa del tabal i els esgarips rítmics dels companys però sé què vol que faci. Per uns instants tinc permís per abandonar la formació. Agafo el mort posant-me'l a l'espatlla. No deu pesar més que un sac de llegums. Pujo els graons de fusta,els quals gemeguen sota els meus peus, i trec el cap a coberta. El cel és gris de plom i de  tempesta. M'abraono a babor i deixo anar la càrrega amb facilitat. No ha fet cap soroll, ni tan sols escuma.

   Torno a lloc i agafo el meu rem. Un altre marrec pren el relleu del company mort. He sentit a dir que per cada cadàver que tiro per la borda descompten un mes de condemna. No m’ho crec. Si així fós ja fa mesos que seria a casa....

COM UN AQÜÍFER

El tren grinyola

Literalment

En acabar-se la via

Ets

Com un aqüífer

A punt de rebentar

Com una banyera d'esperit

De vi

Com un tros de pa de pessic

Ensucrat

Petó de cafè

En una paperina

De tramussos

Perceps

Que no téns memòria

Però desfàs cabdells

De mots entortolligats

En els racons més foscos

De les petjades

D'aquells moments

De llum

'Si me miro en els teus ulls

Que no hi vegi reflex sino joia

Si la ratlla de la vida se m'estreny

Vulgues pintar-la de verd

I no l'allargassis'

Cosiràs llavors

Una llàgrima rere una altra 

Una enrampada et despertarà,

De sobte,

Llamp que fa xip,

El plor fet vestit. 

T'emprovaràs la vida i sortiràs

A jugar

GLOBUS D'AIGUA

"Només volia un petó 

Que romangués 

Però no era possible. 

Jo li'n volia fer molts, 

Els li volia fer tots 

Que fossin eterns

Volia percebre l'oratge

En un got de blau

I a la nit agrair el vermell

Dels seus ulls"

Em mantindré a recer dels teus ossos

Inflant globus d'aigua 

Amb la veu esgargamellada. 

Quan sigui fosc sortiré 

I prendre un bri de lluna

La nit s'esberlarà

Entre els nostres cossos

Acabarà per morir

Plena de gemecs, rialles

Suors i plor

Esbrinarà com fugir

De l'espetec del dia

Per a fugir-ne

AMANTS

Amants 

Que juguem 

A esbudellar-nos

Tendrament

I salvatge

Amants

Que ens bufem

Fent ampolles

Cada esglai

Desesperat

Amants

Amants

Pessigolles i artrosi

Butllofes

Desfici i cloenda

Inici

Amants

Fem mullader dels frecs

L'asfíxia del temps

Que ens empeny

A deshores

Amants

ESGARRIFANÇA

Segur

Un tret diferent

En cada busca

Tan curta com llarga

De cada rellotge

Correm altre temps

En vana recerca

D'allò que no compta

Aquell dia 

Un mot difús s'escampà. 

La barca s'estimbà 

Amb l'últim renec 

Abans d'agafar 

La nòria del temps 

Sacsejant-la 

En un joc de daus

Shkrepft

L'estrèpit inesperat

Desajusta les rajoles

La mampara es fa forta

Enfront les embestides

Sense control

L'aixeta raja permanentment

Em sembla que hivernaré

Glopejo l'enyor 

I me'n ric

De la suau 

Esgarrifança

UN MINUT

Un minut, tan sols

Potser ni això 

Caldrà 

Si un dels teus ulls 

M'enamora. 

Un minut, tal vegada

Molt menys

Si amb la punta 

de la llengua 

Puc robar-te un bes.

Un minut, 

Etern de pas obert

Entre els sospirs 

De les teves cuixes

Per engolir-te fins a ser foc

Després

La brasa somorta 

Esdevé cendra

Un dia

Lleugera i blanca

Entra com pols 

Per les escletxes

De les persianes

Esbrina si dorms

I et penetra 

Ignorant

La veu que mai no escolta

Omple les nits de lladrucs

I es llepa les ferides

Com si només foren seves

Menystenint la tendresa

CÀSPIA

Micro guanyador del mes de maig i finalista anual del VI Microconcurs de la Microbiblioteca 

Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

CÀSPIA

La Càspia obre els ulls amb peresa. La llum del crepuscle travessa, mandrosa també, les escletxes de la persiana. Quina nit! Se sent les cuixes cruixides, com si uns dits extremadament fins pessiguessin cada fibra de cada múscul. Resta encara escamarlada damunt del llençol xop i blau i amb la ganyota dibuixada entre les galtes, eixutes i brutes. Les cagarrines ja no la visiten amb tanta urgència però sí que una aigüeta tèrbola raja sovint i sense avisar. Amb l’esguard ennuvolat i un gran esforç s’aixeca, tova i d’esma, enfilant el corredor. El menjador sembla més blanc i el fluorescent de la cuina fa pampallugues. Tanca els ulls, eixordada per la remor del motor de la nevera. No recorda com ho va fer. Tan sols una dutxa d’aigua freda, milers d’agulles travessant-li la pell, endinsant-se-li per les ferides. Va tenir sort.

Necessita beure aigua fresca. Estira del pom de la nevera. A la dreta, en els prestatges sota els ous, la gerra. Beu a morro, deixant vessar el líquid per les comissures labials, el coll i els pits. Sent una coïssor que la buida per dintre.

Obre el congelador, a la part de baix. En Brend somriu encara, dins els calaix, pensant que la noia no serà capaç...

NO ÉS EL RECORD, ÉS LA INTRIGA

No és el record, és la intriga

Pensaments passavolants:

(Ets com un repèl de llum

Mai no se sap on és l'atzar

Potser per això es diu així

Encara tinc la teva olor als dits)

Escletxes la nit 

En un respir lleuger, 

Esmorteït pel tacte nebulós 

Que roman estès al teu abast. 

Abraces la tènue claror que ens empeny

Tanta por i tanta mar

Per navegar

Tant d'horitzó imaginat

Per esbrinar

Tanta passió que ens aplega

Tota l'aigua per nedar

Sense ofegar-nos

Som quatre línies, 

Un esbós, 

Una mescla de perfum per descobrir, 

Un full de paper 

Sota la pluja d'estiu quan escampa, 

Un instant rebregat

I si malgrat tot fos eterna la brossa, 

No deixaria mai d'escarbar-hi 

Si tenia la mínima intuició de trobar-m'hi

Dormint entre els teus ulls

Un dia vindrà que la pluja 

Ens bressolarà, calenta, 

Llefiscosa, viscosa 

Com la pega dels escuradents 

De la torre més alta que puguis bastir

Com un vaixell en l'ampolla

La nau, silenciosa, 

esclafa en un punt 

Tota la màgia de l'espai buit. 

Ignorant del temps que passa

Desmanegant les hèlices de cautxú

No és el record, és la intriga 

DESEQUILIBRI

Suem

Assaborim l'escandalosa

Abundància

Que traspúa la nit

Deixem eixordar les parets

Que ens escolten 

Sense trobar sopluig

Ni destral

L'estri de foc xiuxiueja

Calor  a les butxaques

Engrunes de pell

Estirada

Deformes ganyotes

De suor

Sota la pluja 

Socarrim i vent

Poses els ulls en blanc

Quan et faig ventosa

Quan te m'empasso

Sencera

Com si t'inflés

I allargassant les mans

T'acaricio els botons

Dels pits

Desequilibri

Què vols fer

Que entremig del fosc

Em retornes la certesa?

En un braçalet de llum

Romps la ceguesa

Que els meus ulls esquitxen

Passarà

Tota aquesta tremolor

Aquest desfici

Que ens abraona

Constant 

Tota la pluja de mots

Inabastables

Per explicar-nos

La nit

Vés

Eixuga la freda ventada

Dels morts

Escriu un breu epitafi

Llàgrima d'un adéu

Torna

Vesteix-te d'aigua, de sol

Dibuixa'm al teu costat

Com un fil d'enyor

MONA

   Fa sol i l’espurna d’un somrís es dibuixa en el rostre del mestre. La piga del pòmul sembla més roja que de costum. Ve pel camí dels horts amb la seva crossa de sempre per recolzar-se. La duu embenada, la crossa. Fugint  de la guàrdia civil se li enganxà en un  clot del  terra i  es trencà. Ell li anà al darrere, caient de morros i picant de cap al mur del canal. Despertà a la clínica després de tres dies.

   L’home del vestit gris entrà passant-se un mocador de fil pel front enlluernat de suor.  Darrere seu una noia amb un vestit de quadres escocessos i un bloc a les mans. Volien fer-li preguntes. No sabia què li demanaven, no recordava haver passat per la síquia tres dies enrere, no recordava haver enganyat la noia, no creia que l’hagués agafada pel coll i enfonsat en l’aigua, tan freda -això és el que els va dir-.  Se’n van anar. El metge els va dir que no l’atabalessin amb massa preguntes.

   Fa sol i l’home s’asseu al banc de pedra guarnit amb les flors que recorden la Mona, una corona pagada per tots els veïns. A ell no li’n van dir res  i no sap per què. S’asseu i copsa l’escalfor de la noia, la seva força, les bombolles de l’aigua en desaparèixer..

   

   

   

   

   

   

PUCES PLENES DE SUOR

ENNUEGAR-ME

T'estimaré fins a ennuegar-me

M'ha semblat 

Reconèixer el teu rostre 

En les fonedisses ombres 

De la gent que corre

M'ha semblat veure-hi un plec 

Que no et coneixia

Dins dels plecs d'aquella nit 

En la qual, persistint, 

Una gota de suor perdura

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Demà no hi haurà 

Poesia

?

Cap vers no ens vindrà

A veure

?

Cap parell d'ulls d'incert somrís 

Ens dirà bon dia

?

PUCES

Puces

Enrampant-se les meninges

Imaginant com de torts són els camins

Dels caòtics pensaments rodamóns 

D''un cervell envoltat de primavera

SUOR

Ets com un repèl de llum

Vinc

De la fredor

De les càpsules

Que graten la gola

Que crida el teu nom

Vinc

I cerco el calfred

Dels teus llavis humits

Esperant-me

Una gota de desig cau freda 

Coll avall 

Lliscant a la recerca del teu pit. 

Tan freda 

Com un àtom de melangia

Una volva de record a les temples

L'ànima en un botó 

A punt de caure

PÒSITS

POESIA

La poesia ens espera 

Entremig de la ronya de les ungles

En el forat dels mitjons sense rentar 

En les calces sempre molles

I sempre és poesia.

RECORDA'M

Recorda'm que he d'oblidar-te

Que no sigui negra

L'espera

Ni vana

Que els teus dits en remull

No s'arruguin

En resseguir-me

Ni cap desencís ens esgoti

XISCLE

Un xiscle humit

Calent, espès i ferm

Em resol d'antuvi

Tots els dubtes

M'estreny

En misteriosos atzucacs

Dels quals mai

No desitjo sortir

El perfum d'un rastre de neu 

Que es desfà en un instant; 

La lleu empremta 

D'uns dits a l'esquena 

I la llavor dels teus petons 

Sempre gelosos

COM AHIR

Véns

I el teu accent 

Em desfà

Avui com ahir

Sempre amb les venes a punt

Com en un espetec

De volves de neu caient

En un mateix punt

Fins a fer forat

Com ahir, vora el mar

I així, enredats en la follia extrema,

Capbussem els ulls en un esguard

Que ens interroga, incrèdul

En una ratlla de pupil.les descolorides

És la inèrcia del pintallavis

Que de vegades se'n va...

TOT ÉS HUMIT

TOT ÉS HUMIT

Tot és humit dintre teu

Tot és humit defora

Navego entre humitats

Esdevinc l'home moll

Que t'estima 

I en una sola bugada

T'eixuga la pell

Que quan hi siguem tots dos 

Puguem tancar la porta

I ens queixalem amb afany

Obrim els llavis i sentim

L'esdevenir

Per la finestra

Volar amb els teus dits

Fent dels temors endreça

Si ressegueixen tafaners

Els pensaments que rauen

En els racons amagats

De la meva pell nua

MENTRESTANT

Tot

Sense saber-ho

Se'ns va fonent

Com un tió que crema

En la nit que se'ns 

Escapa, esmunyint-se

Amagant-nos

I no ens trobem encara

En cap de les rodes

Del cel

T'estim amb escreix

La broma envaeix

Tot just les deixalles

Del temps

Tots els moments

Fem nostres ara

Que els pòsits antics

Sedimenten

T'estimo amb dolçor

Amb renecs 

I paperines de xufles

En bicicleta i a peu

Amb mitjons 

I sense calces

Mai

Seras dolç oblit

Amb sort

Tal vegada 

Enyor

A MIG CAMÍ

   Empantanegats en el ruixim de les calces uns dits malden per fer bestretes de suc en un vaivé fonedís, cercles d'enyor i un botó fluix mentre un bes intens, rodó i infinit, segresta la llengua còmplice en una abraçada d' esglais i sabors i l'onada s'eixampla en un llum resplendent que els encega. Llepen a poc a poc totes les ànsies i el darrer llampec els omple de pluja àcida, corrosió i làmines de flux lliscant entre dues ànimes que ja, mai, deixaran espais buits. Dos cossos encara calents en l'última abraçada abans del desesper i la lleu esperança.

   Ripley desperta, xopa de suor. Hibernació. Quaranta anys en un sospir i un somni humit. Es palpa el cos nu i lliscant de suor. Quina gana que té! Això de romandre congelat tant de temps té els seus peatges. Desorientació. 

   Entra al bany mig d’esma, obre l’aixeta i deix córrer l’aigua perquè s’escalfi. No li agrada rentar-se amb aigua freda. Es mira al mirall, llargament. Recorda el somni i un somriure de felicitat li recorre els ulls un instant. Troba a faltar els cabells. Baixa les mans al ventre sabent que el somni ha fet fruit. 

   S’acosta al panell de control i modifica els paràmetres de navegació. Ha detectat una petita desviació en la ruta programada abans de sortir. Només és un centímetre en quaranta anys però sap que una nimiesa com aquesta pot allunyar-los enormement de l’objectiu. La seva tasca, ara, consisteix en comprovar i reprogramar el temps d’hivernació. Són tot just a meitat de camí i haurà de tornar a dormir uns altres quaranta anys. Només ella. Els altres es despertaran d’aquí a cinc anys. Sempre que no hi hagi cap imprevist, és clar…

   

COM UN AMOR

Com un amor

Adolescent

S'esvaeix la llum

Dels arbres

De la infantesa

Flors de rajoles

S'escampen

Sota les teves

Sabates

Quan el capvespre 

Rugeix l'impaciència

Dels amants

I no hi ha lluna

CITES QUE MAI NO TROBARÀS - DESEMBRE-

CITES QUE MAI NO TROBARÀS   -Desembre-

Any 1   Dia 336.

"Un sol pensament, malgrat que només fos vent, em fóra prou per saber-te prop meu. Un sol desig abraçant-nos"

Verb del dia: Flamejar    Color del dia: Pa    Sensació del dia: Flexibilitat

Any 1    Dia 337

"Com l'evolució del pèsol per a esdevenir cigró, com una fava enveja les castanyes... així, eixarrancada, et miro les hores en punt".

Verb del dia: Salar    Color del dia: cianur   Sensació del dia: Imbecilitat

Any 1   Dia 338

"Em véns a veure nua. Sense ànsia i amb la pell calenta. Et faig la màgia sense cap truc i se'ns endú una onada de garbí tou".

 Verb del dia: Foragitar   Color del dia: Carxofa   Sensació del dia: Confort

Any 1   Dia 339

"Vaig anar a contracorrent a la recerca d'uns ulls sense color, aquells que només jo havia de pintar. Aquells que de verd, blau, avellana o mel, van captar l'essència de les prunes que els oferia"

Verb del dia: Pidolar    Color del dia: Caspa    Sensació del dia: Vincle

Any 1   Dia 340

"Persones que van i vénen i no es deturen, que estenen la roba i no trenquen les pinces, que estimen tant i estimen bé i que ballen i penquen i es donen. Persones que es mengen la vida i es pengen del coll de les orenetes"

Verb del dia: Materialitzar   Color del dia: Cassalla   Sensació del dia: Estigmatització

Any 1   Dia 341

"Tot el greix que ens ensabona i ens fa lliscar l'un damunt l'altre fent bombolles de petons gelatinosos"

Verb del dia: Maquillar    Color del dia: Nou    Sensació del dia: Meravella

Any 1   Dia 342

"És per un únic instant que val la pena esperar-te tota una vida. És per una eternitat de color de pastanaga al teu costat que perdria un segon submergit, ofegant-me en els teus ulls"

Verb del dia: Trontollar    Color del dia: Cilantre    Sensació del dia: Pietat

Any 1    Dia 343

"Amarats de desig no endevinem la fi del desastre, no copsem el tacte esquerp d'aquells mots que mai no ens direm"

Verb del dia: Pasturar    Color del dia: Escorça    Sensació del dia: Privilegi

Any 1    Dia 344

"T'agafo els peus amb l'alè de les meves mans, calent i ple d'energia, l'alè del vent que passa cada vegada que somrius i la lluentor dels teus ulls em parla de la tendresa"

Verb del dia: Esquilar    Color del dia: Mescal    Sensació del dia: Coloraina

Any 1    Dia 345

"Veig el color d'un sol reflex en un punt de la via del tren un moment abans que tot esdevingui breu. Tots els colors comprimits en un blanc de mort sobtada".

Verb del dia: Divulgar    Color del dia: Boix    Sensació del dia: Restricció

Any 1    Dia 346

"No cal explicar les coses que són supèrflues. Tampoc, no ens hem d'entretenir massa en aquelles que són inexplicables. De fet, no cal que t'expliqui res. Ja ho saps tot..."

Verb del dia: Reduir    Color del dia: Nabiu    Sensació del dia: Bescanvi

Any 1    Dia 347

"Duc amb mi el somni d'un vers en cada bes de les teves dents i el conte inacabat de cada pols a les fosques"

Verb del dia: Llescar    Color del dia: Hematoma    Sensació del dia: Claustrofòbia

Any 1    Dia 348

"Farigola per a rentar-nos els ulls, ceba vermella per la tauleta de nit -no fós cas que ens ofeguem-,  cremes d'àloe per fer fines les mans, bastonets per les orelles -ep, compte!- i el tacte de la teva pell aglutinant la bellesa."

Verb del dia: Allotjar    Color del dia: Nyora    Sensació del dia: Contenció

Any 1    Dia 349

"És un espai únic, aquell que s'endinsa entremig de les teves cuixes. Aquell que raja sense detur quan la meva llengua ensabona de saliva el botó de les tremolors"

Verb del dia: Baldar    Color del dia : Encenalls    Sensació de dia: Esbojarrament

Any 1   Dia 350

"Se't fan evidents totes les pigues del rostre, surten a confirmar la convulsa taquicàrdia que es fa senyora de les nostres nits en arribar la disbauxa etèria dels nostres orgasmes"

Verb del dia: Emblanquinar    Color del dia: Praliné    Sensació del dia: Afecte

Any 1    Dia 351

"Que siguis tu qui m'obre els balcons i em ferma en un glop el somrís si puc ser jo qui et despenja la roba"

Verb del dia: Saturar    Color del dia: Aubergínia    Sensació del dia: Vàlua

Any 1    Dia 352

"Misteris en un dau de fusta groga. Tot s'acosta i perviu en una llavor de cirera caiguda de cop dels teus ulls"

Verb del dia : Empastifar    Color del dia: Calamar    Sensació del dia: Centrifugació

Any 1    Dia 353

"Si de la vida en fas calaixos mai no aconseguiràs que ningú et tingui sencer. Tan sols trossets de llum per embastar"

Verb del dia: Colar    Color del dia: Melindro    Sensació del dia: Solidaritat

Any 1    Dia 354

"Llegia, de dins del còmic estant, el foc del teu esguard observant-me. No podia fer el que em transmeties. M'havien dibuixat unes mans diferents"

Verb del dia: Conspirar    Color del dia: Clítoris    Sensació del dia: Disfunció

Any 1    Dia 355

"No podia desitjar cap més instint sense satisfer. Només imaginava els teus pits una vegada i una altra. Els teus pits, la teva boca ferma atenallant-me en un cert punt indeterminat del temps"

Verb del dia: Arremolinar    Color del dia: Teranyina    Sensació del dia: Confirmació

Any 1    Dia 356

"Els tramussos duen una pell transparent, semblant a la dels cigrons, que si no els la treus se't fica entre les dents i se te'n va tot l'esma"

Verb del dia: Maldir    Color del dia: Espetec    Sensació del dia: Retruc

Any 1    Dia 357

"S'han aturat les rescloses. L'escuma resta congelada com una cresta al capdamunt dels salts d'aigua, una làmina de detergent a punt de desfer-se."

Verb del dia: Encintar    Color del dia: Sègol    Sensació del dia: Epopèia

Any 1    Dia 358

"Empantanegats en el ruixim de les teves calces els dits malden per fer bestretes de suc en un vaivé fonedís mentre un bes intens i profund segresta la llengua còmplice en una abraçada d' esglais i sabors"

Verb del dia: Claudicar     Color del dia: Ren    Sensació del dia: Descompressió

Any 1    Dia 359

"Sigilosament, el corc espera l'hora adient. Esgrana imperceptiblement les fibres musculars i les arnes li van al darrere en una processó religiosament estúpida, indecorosament llaminera enmig de la possessió satànica"

Verb del dia: Corroir    Color del dia: Pixum    Sensació del dia: Teràpia

Any 1    Dia 360

"Una volva de pols a les baldes com a únic testimoni. La bombolla d'un petó a mitjanit quan els teus pits em feien gatzara i em regalaves l'ànima nua.."

Verb del dia Rotar     Color del dia: Figa    Sensació del dia: Diferència

Any 1    Dia 361

"Se li feia feixuc respirar una vegada descongelat. S'apropà lentament a l'únic miral rovellat que tenien. Volia pentinar-se. No tenia cabells. Havien desaparegut en el temps de descompressió"

Verb del dia: Constipar    Color del dia: puput    Sensació del dia: Clam

Any 1   Dia 362

"Una gota de desig es passeja freda sobre el coll, lliscant a la recerca del teu pit. Tan freda com un àtom de melangia, una volva de record a les temples..."

Verb del dia: Gitar    Color del dia: Menuts    Sensació del dia: Trepanació

Any 1    Dia 363

"No vull mai més refregir cap cancó de les nostres. Mereixen viure tranquil.les en aquells moment que tan sols foren nostres."

Verb del dia: Capitular    Color del dia: Múrgola    Sensació del dia: Angúnia

Any 1    Dia 364

"Som la bombolla que creix i no explota. L'aire que ens uneix amb un fil de saliva després de cada petó, les baves del primer son plegats..."

Verb del dia:Complicar    Color del dia: Calamarsa    Sensació del dia: Indulgència

Any 1    Dia 365

"Avui s'acabaria tot si no fós que demà ens espera. Recargolat, maldestre dia de més que ens manté en el passat com un regal enverinat"

Verb del dia: Empantanegar    Color del dia: Vainilla    Sensació del dia: Mitosi

Any 1    Dia 366

"Arribàrem a port. Les gavines ens cagaven els cabells i res no ens importava. Feiem l'amor i ens tenien enveja"

Verb del dia: Extraviar  Color del dia: Ferritja    Color del dia: Compliment

                                                                      FI

EXCUSES

EXCUSES

Excuses de mal pagador. El  més calent és a l’aigüera i qui no es consola és perquè no vol, no cal posar-hi més pa que formatge. Això són figues d’un altre paner! Ja sabem quin pa s’hi dóna i n’hi ha per llogar-hi cadires. Ara  cal que tots plegats ens posem les piles i comencem a posar fil a l’agulla o aquest enrenou ens agafarà amb els pixats al ventre.

Beep, beep...

A bodes em convides. No perdem el món de vista si no volem prendre mal. Quan fou mort el combregaren i feta la llei feta la trampa. Ja hem escoltat que tal dia farà un any i ja ho trobarem. No busquem tres peus al gat, ara!

Beep, beep...

Va, va...No siguem més papistes que el Papa. Que ens l’agafem amb paper de fumar i aquí ningú pixa colònia. Més al meu favor, per fer una truita hem de trencar els ous. Si ens fem trampes al solitari encara prendrem mal. 

Beep, beep, beep...

L’Amadeu deixa l’aixada un moment i sacseja el transistor que duu penjat de la cintura. “Què cony?”

Mentrestant, els Mossos examinen els androides. Investiguen el curtcircuit que n’ha fet esclatar les connexions. Un home riu mirant-s’ho des de casa a la pantalla de la tablet des de la qual controlava que la tertúlia no se sortís de mare...

GOSSOS

GOSSOS

   “Somrius. Tantes milles caminant sota la tempesta després de la desfeta però les ànsies eren mès fortes...”  T.C.M.

   Els gossos juguen perseguint-se per l’explanada mentre en Juli prepara els trineus. La calor és sufocant i el mocador que duu lligat al front no és prou per a eixugar la suor. Beu aigua. És expert en curses de trineus sobre neu i aprofita això és una altra cl’estiu per a fer circuits de terra. Demà de bon matí prendrà els gossos i sortirà a entrenar-se. Serà una setmana dura recorrent els camins.

   Un sol de color de pastanaga s’aixeca  mandrós. El poble desperta encara adolorit per la ressaca del ball de confetti. Les iaies escombren i  reguen els portals. En Juli surt de la masia i ferma els gossos al trineu. Se’ls veu neguitosos. Tot i la calor es posa uns pantalons de pana gruixuda i camises de franela.

   La Laia s'asseu al llit, encara mig adormida. Ha dormit nua i ara té calfreds. Es posa un jersei antic del pare i obre les finestres. Tots els matins ho fa. El llebrer dels veïns borda algun conill que ha sortir de la gàbia. Fa dies que en Juli va sortir amb els gossos i no en sap res. Potser no té pila al mòbil. La Laia es posa unes calces sota el jersei i surt a la porta. “Cony de sol, no veig res.”

   Una ombra s’acosta arrossegant els peus. Duu els pantalons esparracats a l’alçada dels genolls. La Laia surt al camí i es troba amb el Juli, que cau a terra malferit. S’agenolla davant del seu home i el temor se’n fa l’amo. “Juli, què téns? I els gossos?” “Estimbats, amor. El primer dia vaig agafar malament un revolt baixant de la muntanya i els gossos van anar a espategar  daltabaix del cingle. Des de llavors, quatre dies i cinc nits, que camino. Força depressa els dos primers, xino-xano després.”

   La Laia treu una gerra d’aigua freda. Amb un mocador renta la cara del Juli. Agafa un got i, prenent-li amb compte i delicadesa el cap , l’ajuda a beure. Té els llavis encostronats i la llengua morada. Agafa aire amb desesper, tanca els ulls i es desmaia, esgotat...

PETXINES

PETXINES

“Les petxines blaves et fan el destí. Amb les vermelles, te’l fas tu”, diu l’oracle. De blaves en trobo a cada pas. Fan unes perles magnífiques que amb el sol es desfan de seguida.
Lluny, endevino una lluentor metàl.lica, l’estructura rovellada d’un submarí. En arribar-hi tafanejo pels ulls de bou. Milions de closques s’amunteguen a dins. M’enfilo per una escala lateral i salto dins la nau. Veig, astorat, tres  esquelets humans jaient  amb les barres desencaixades. Devien buscar la clau. La que, deien, obre les fonts que deixen lliures els dolls d’aigua de les muntanyes, omplint de nou les lleres i els mars. La que busco fa tant de temps. Tot això em fa pensar. Sembla que la succió provocada pel velocíssim pas del cometa Huxley vaporitzà tota l’aigua del mar. Ara tot són muntanyes de sal i vaixells escampats.

   Un dels esquelets es desmanega. La calavera em mira, sorpresa. Un lleu reflex surt de la boca oberta. M’hi atanso. Una petxina vermella en rellisca deixant anar un robí gran com un ou. “Les petxines no fan robins”, penso. Duu engarsada una cadena d’or. En l’altre extrem una clau de diamant amb una etiqueta penjada: “Fonts”, hi diu amb lletra de cal.ligrafia...


  

CITES QUE MAI NO TROBARÀS -NOVEMBRE-

CITES QUE MAI NO TROBARÀS   -NOVEMBRE-

Any 1   Dia 306

"Mai no podràs tornar perquè cal, abans, haver marxat i tu no ho vas fer. Se t'endugué tan sols un lladruc del vent i la pluja d'un estel perdut."

Verb del dia: Culminar    Color del dia:  Rata    Sensació del dia:  Assimetria

Any 1    Dia 307

"Les patates es grillen ensumant les nostres dolçors mentre la dansa evoluciona i la foscor només ens deixa veure'ns les dents en cada petó."

Verb del dia: Disfressar    Color del dia: Mescal    Sensació del dia: Capacitat

Any 1    Dia 308

"Quina mania de fer de les tardes dels diumenges una apocalipsi de manta i sofà. Quina mania si les podem passar el llit. Quina mania si l'amor ens confón la migdiada"

Verb del dia: Enviudar    Color del dia: Ginesta    Sensació del dia: Estremiment

Any 1   Dia 309

"L'últim pensament serà per tu. Perquè sempre hi haurà un tu en qui pensar. Sempre un tu de qui acomiadar-se"

Verb del dia: obeïr    Color del dia: Fúcsia    Sensació del dia: Circumferència

Any 1   Dia 310

"Triga'm, que m'embogiràs en una nota blanca del teu vestit. Apressa'm, exhaureix-me en un petó despullat"

Verb del dia: Encarir    Color del dia: Flúbber    Sensació del dia:  Veracitat

Any 1   Dia 311

"Tanca els ulls i l'ofrena sense esma de tots els matins se n'anirà amb el fum. Obre les mans i l'alè de la nit ens trobarà calents i verges."

Verb del dia: Complaure    Color del dia: Comí    Sensació del dia: Abstracció

Any 1 Dia 312

"Allò que fores resta en un sot del cami, sota una pedra marcada amb la creu negra de l'oblit profund. Allò que ets és el més valuós regal..."

Verb del dia: Cruspir   Color del dia: Brou    Sensació del dia: Joc

Any 1  Dia 313

"Doblega un tel de melangia i serà l'inici dels temps. Recull un vel de fantasia i serem un dibuix imborrable"

Verb del dia: Sensibilitzar    Color del dia: Farina    Sensació del dia: Vertigen

Any 1   Dia 314

"Sincronia. Baixem del cel cada dia després de les nits eternes. Marxem deixant encara calentes les mantes"

Verb del dia: Xarrupar    Color del dia: Castanya    Sensació del dia: Suficiència

Any 1   Dia 315

"Téns gust de pluja àcida, daurada avellana entre dos sospirs. Fas olor de vent i de sol que es menja nu"

Verb del dia: Galantejar   Color del dia: Espàrrec   Sensació del dia: Comicitat

Any 1   Dia 316

"Vaig veure la llum en el plec d'una figa, en el gir d'unes natges lliscants com una taca de fruita en el sòl dels teus peus..."

Verb del dia: Badallar   Color del dia: Tonyina    Sensació del dia: Abaltiment

Any 1   Dia 317

"Ets la nina que obre els armaris per si de cas s'hi amaguen les ànimes dels petons que vas deixar perdre. Les capses de sabates són buides.."

Verb del dia: Encetar    Color del dia: Guacamole    Sensació del dia: Fusió

Any 1   Dia 318

"Miro endavant i veig els farbalans balancejant-se amb el vent del teu somrís. Beig com el bent t'aixeca les faldes i endevino la glòria en una branca de julivert"

Verb del dia: Definir   Color del dia: Safrà   Sensació del dia: Possessió

Any 1    Dia 319

"La noia del tren sospirava amb les cames creuades i amb les mans a les galtes tancava els ulls, somiava i l'última llàgrima lliscava fins el tou dels llavis"

Verb del dia: Pidolar    Color del dia: Bergamota    Sensació del dia: Tempesta

Any 1   Dia 320

"Un dia perdrem la vergonya, ens descalçarem per caminar sobre les brases, sinistres autòmates fets de pèl i de carn"

Verb del dia: Empastifar    Color del dia: Bleda    Sensació del dia: Magnetisme

Any 1    Dia 321

"M'arrauleixo en els teus plecs assaborint la natura de les teves compulsives inundacions. Fem sublims escaramusses amagats al rebost."

Verb del dia: Commemorar   Color del dia: Passiflora    Sensació del dia: Sumptuositat

Any 1   Dia 322

"Visc en un terratrèmol que els teus ulls no deturen i, de nits, t'abraço com una guineu fent cullera.."

Verb del dia: Quedar    Color del dia: Pruna (Negra)    Sensació del dia: Retrocés

Any 1   Dia 323

"Serveis de productivitat, quanta poesia deixeu anar quan es distreu la maldestra bruixa que us paga la feina. Quan les màquines dels cafès es rebelen i escupen l'aigua tèrbola i us cremen les apressades mans."

Verb del dia: Vigilar    Color del dia: Farigola    Sensació del dia: Fresca

Any 1   Dia 324

"Què em fas, que la nit no m'espanta? I aquesta munió d'estornells obrint-me la calma i rentant-me els peus?"

Verb del dia: Vinclar   Color del dia: Cera   Sensació del dia: Connexió

Any 1   Dia 325

"Descansa. Que l'enuig no esqueixa mai la paraula justa. Que el desig més pur ens duu sempre l'acollidora onada"

Verb del dia: Amassar    Color del dia: Hematoma    Sensació del dia: Dissidència

Any 1   Dia 326

"Galantejar amb una escombra entre les cames i després volar sense saber tornar a saber mai res de la màgia dels teus ulls resplendents.."

Verb del dia: Encolomar   Color del dia: Tendrum   Sensació del dia: Dislèxia

Any 1   Dia 327

"Cada matí una nova amant esquitxava de roig les finestres. Cada matí el teu cos semblava un altre. Cada matí... el sol t'esvania"

Verb del dia: Guipar    Color del dia: Fetge    Sensació del dia: Libidinositat

Any 1    Dia 328

"En Jack, de Whitechapel, era una bellíssima persona. Esbudellava i esquarterava les prostitutes de Londres esbufegant de plaer i d'ànsia. Però mai (mai, creieu-me) se les menjava."

Verb del dia: Corrompre   Color del dia: Blauet    Sensació del dia: Distracció

Any 1   Dia 329

"Aquella habilitat nostra per a escatir la bugada, penjar les mandarines i tremolar de joia fent-nos pessigolles amb un sol dit"

Verb del dia: Resar   Color del dia: Caramel   Sensació del dia: Decència

Any 1   Dia 330

"Cabdells de pèls d'àngel protegeixen la mare de les tempestes. No veig cap drecera. Tots els revolts em confonen i la mar engoleix la nau... Penso en tu."

Verb del dia: Pansir   Color del dia: No en sé cap que no siguis tu   Sensació del dia: Extravagància

Any 1   Dia 331

" Aquells perdonavides que no els agrada res, que només troben bé, o bo, allò que és del seu gust... Enfileu-vos aquí: digué el poeta fent un gest amb el dit mig cap amunt."

Verb del dia: Carrisquejar    Color del dia: Crema    Sensació del dia: Pruïja

Any 1   Dia 332

"La poesia ens espera sempre entremig de la ronya d'unes ungles llargues. En el tou d'uns mitjons renegrits o en unes calces molles i, malgrat tot, segueix essent poesia"

Verb del dia: Rondinar    Color del dia: Pergamí    Sensació del dia: Aerofàgia

Any 1   Dia 333

"Tres-centes trenta-tres verges esperant cent anys un cavaller però, en realitat, totes elles masturbant-se fent veure que dormen i desitjant que el drac el flamegi"

 Verb del dia: Circular    Color del dia: Almesc    Sensació del dia: Amor

Any 1   Dia 334

"De genolls, burxant-me de quatre grapes, esténs la xarxa dels teus petons en un instant sense angoixa"

Verb del dia: Inocular   Color del dia: Llamp   Sensació del dia: Contacte

Any 1   Dia 335

"Restablim la rosada que ens acompanya amb aquell petó que desglaça l'instant de despertar-nos plegats, calents, amagats de la boira que regna defora"

Verb del dia: Prometre    Color del dia: Tòfona    Sensació del dia: Clandestinitat

 

GLÀNDULES

L’havien d’operar de les glàndules –llavors, que se’n deien amígdales, no ho sabíen- Va venir a recollir-lo a l’habitació una infermera de pits grans i escot generós al qual va parar esment malgrat la seva curta edat.

Recorda que sortí del quiròfan i sentia la gola seca. El posaren a l’habitació i son pare passà la nit amb ell, al mateix llit. En Genís no pogué aclucar els ulls. La veïna d’habitació era una senyora gran que roncava com un hipopòtam. Al matí l’il.lusionava que amb l’esmorzar aparegués aquella infermera dels pits però n’arribà una més esprimatxada i antipàtica. Deixà el suc de taronja damunt la tauleta, li entaforà el termòmetre sota l’aixella i se n’anà.

En arribar a casa, l’esperava un regal: un tall de gelat tricolor de nata, xocolata i maduixa de tres dits d’ample. –El metge ens ha dit que has de menjar coses fredes-, digué el pare.

El dissabte anaven a veure l’åvia. No savien si s’aixecaria perquè gairebé no podia caminar amb aquelles cames com columnes botifarrades i venes inflades. Els esperava a la porta del garatge, recolzada en el caminador nou que li havien dut els Reis. Els rebé amb un somrís. –Geníset, que maco que t’has fet. Vine, vine, mira què tinc!

El féu entrar acompanyant-lo amb el soroll metàl.lic de les rodetes del taca-taca. Darrere el vell cotxe de l’avi tapat amb dues mantes de quadres escocesos l’enlluernà de sobte la brillantor d’una bicicleta blanca recolzada a la paret del fons amb un llaç vermell i una etiqueta penjada del manillar.

El primer dia, baixant dels boscos que envolten el poble, va caure. Sentia cremor a les cames però sense aturar-se tornà a muntar a l’aparell i pedalejà a tomba oberta per aquells pendents. Va arribar a la font amb els genolls pelats i es va rentar amb el mocador. Ningú no hi va fer atenció fins que no s’hi feu crosta. Llavors els pares el van renyar, enfurismats. Un somrís embadalit li il.luminà el rostre. Com desitjava estrenar aquella dinamo per anar de nit!

SARA

La Sara estava tallada. 

Com una ametlla 

Fora de closca. 

Rallada 

Com un pa d'ahir. 

Verge com la lluna nova. 

Clapada 

Com un jersei descolorit.

Rodona

Com un pessic de sal en dejú

Una volva de pols a les baldes

La bombolla d'un petó a mitjanit

Els pits fent gatzara

I l'ànima nua

A

Mitjanit

Diòptries extraviades

Malden per veure

Un punt dels seus ulls

Que les desitgi

La neu es fon lenta

Quan hi fem espirals

ÉS BADANT QUE ARRIBA LA NIT

És badant que arriba la nit

I és badant que se'n va

Si dorms

Que sigui amb els meus ulls

Que n'és d'incert l'hivern 

Sense els teus roncs!

Si la minúscula

Flor geminada 

No s'obre 

Tal vegada un dia 

Salparà 

Acabant als peus 

Dels salvatges 

De les dents blanques

Mentrestant

Romans encesa

Arrapant-te

A la meva pell

Em beses les cuixes

En un desesper cruixent

Per veure'm de nou

Posseir el batec

Dels teus mugrons

TOT GIRA BLAU

Tot gira blau

De fa temps

Els verds, els rojos

Llimones i negres

Tot gira blau

El temps ens despulla

En una fulla

Escapçada

Pintada amb el blau

Tot

Aquests somriure 

Que sé

Que em dediques

És tan franc i tou

Que la molsa

De les llengües nues

En plena dansa

S'omple de rosada

Tot

Sense saber-ho

Se'ns va fonent

Com un tió que crema

Se'ns escapa la nit

Amagant-nos

Sense trobar-nos encara

En cap de les rodes

D'aquest cel 

Que és blau

CITES QUE MAI NO TROBARÀS -OCTUBRE-

CITES QUE MAI NO TROBARÀS  -OCTUBRE-

Any 1   Dia 275

"Treu-te la sorra de les sabates abans de sortir a passejar. Deixa-la a casa, que té l'empremta dels nostres passos vora la mar. La sal de tots els petons que em deixares"

Verb del dia: Exhibir   Color del dia: Nafra   Sensació del dia: Cribatge

Any 1   Dia 276

"Clourem el crepuscle amb esgarips de plaer. El gust serà nostre, la fresa; dels grills, el silenci"

Verb del dia:  Cargolar    Color del dia: Sàndal    Sensació del dia: Espurna

Any 1   Dia 277

"Infringir les normes de les persones, totes, sense vergonya. Ensumar-te com un gos abduït. Captar en un únic esguard  tot el flux del teu ésser..."

Verb del dia: Conservar   Color del dia: Glaç   Sensació del dia: Congelació

Any 1   Dia 278

"Ruixa la mel per un forat del pot de vidre caigut, escardat. Llamineres, les hienes s'atancen rient i et despullen mentre m'ho miro i et deixo. No puc desfer-te la nit que em traïres"

Verb del dia: Mocar      Color del dia: Fel    Sensació del dia: Ruïna

Any 1   Dia 279

"Et descordo la brusa com en una endevinalla. Refent sempre el mateix trenca-closques, acoblant-me amb totes les peces, escatint la fermesa de tots els batecs"

Verb del dia: Declarar   Color del dia: Pólvora   Sensació del dia: Fred

Any 1   Dia 280

"Una munió d'orfes cavalca vora el mur de les mongeteres sense saber que un dia les mares tornaran a cercar els rellotges perduts i manaran."

Verb del dia: Arrupir-se   Color del dia: Bitxo   Sensació del dia: Amistat

Any 1   Dia 281

"Treuré el cap per la finestra petita i l'aire dels teus moviments esdevindrà vent..."

Verb del dia: Intimar    Color del dia: Diamant   Sensació del dia: Acceleració

Any 1   Dia 282

"Vares enterrar-me massa d'hora, quan encara la matinada era fosca. Quan encara tots els batecs m'inflaven i el desig em segrestava"

Verb del dia: Restaurar   Color del dia: Salfumant   Sensació del dia: Esforç

Any 1   Dia 283

"Passant el xamfrà, ens agafàrem les mans. Baixant del tren, fou el petó. Creuant la mar, esdevingueres meva"

Verb del dia: Desmuntar   Color del dia: Romescu   Sensació del dia: Ingenuïtat

Any 1   Dia 284

"Tant me fa qui ets ni com ni on et pinto. Tant me fa si estàs per mi quan en la lluna fosca et retrobo"

Verb del dia: Ensopegar    Color del dia: Pera llimonera    Sensació del dia: Explosió

Any 1   Dia 285

"He pogut veure, entre dos arbres, una aranya sense trepitjar i m'he meravellat de com sobreviuen dins les cases"

Verb del dia: Ensinistrar     Color del dia: Esperma    Sensació del dia: Acrobàcia

Any 1   Dia 286

"Et difumines rere el turquesa de la pintura que et fa perdre el somriure. T'evapores com neu fent-se fum rere un somrís de mentida"

Verb del dia: Liquidar    Color dl dia: Llengua    Sensació del dia: Corada

Any 1:   Dia 287

"Et prometran el més brillant tros de la lluna. Et passejaran, però, per la més fonda mar del cantó fosc"

Verb del dia: Eliminar    Color del dia: Mel    Sensació del dia: Desintegració

Any 1:   Dia 288

"Vés. Troba un nou rastre que et desveli la fi dels prejudicis. Després rumia i torna, lliure de tots els secrets"

Verb del dia: Prescindir    Color del dia: Llenega negra    Sensació del dia: Brevetat

Any 1   Dia 289

"Escoltar l'aire d'uns llavis acostant-se sense treva. Percebre que tanques els ulls en un xiuxiueig d'escuma"

Verb del dia: Restablir    Color del dia: Bleda    Sensació del dia: Velocitat

Any 1   Dia 290

"No veig cap tren que s'aturi a l'esplanada erma. Cap globus ple d'heli que caigui als meus meus en una nit sense lluna."

Verb del dia: Extingir   Color del dia: Buit   Sensació del dia: Histrionisme

Any 1   Dia 291

"Naveguem en una balsa de vidre on només hi cabem dos cors sense que s'esquerdi. De vegades, però, la ventada bufa"

Verb del dia: Insinuar    Color del dia: Nenúfar    Sensació del dia: Congestió

Any 1   Dia 292

"No sé per què mai no me fas cap bony ni veig un raig de llum de sol en les dents dels teus ulls, clucs. Mai no me duus al teu llit i el meu és buit sens el teu rusc. Mes sóc amb tu tots els jorns i et sé en el meu món"

Verb del dia: Rebregar    Color del dia: Anxova    Sensació del dia: Quotidianitat

Any 1   Dia 293

"Creguem sempre que mai l'arròs es cova. Que trec la llengua i en recullo els darrers granets en les teves genives cada vegada que et beso"

Verb del dia: Subhastar   Color del dia: Feldspat    Sensació del dia: Ductilitat

Any 1  Dia 294

"Sempre és millor oblidar que persistir en la mentida dels teus ulls..."

Verb del dia: Pul.lular    Color del dia: Butifarra   Sensació  del dia: Prova

Any 1   Dia 295

"Capaç d'embolcallar-me en el teu ventre i envoltar de sucre aquest melic que respira xuclant-me la llengua"

Verb del dia: Bascular     Color del dia: Massapà    Sensació del dia: Follia

Any 1   Dia 296

"Cap de trons, dius mentre rius. I l'hemisferi emocional m'és petit per encabir la corrua que em torba"

Verb del dia: Esclofollar   Color del dia: Pinyó    Sensació del dia: Omnisciència

Any 1   Dia 297

"Rocs, terra i pols esquitxen de gris el camí. Trobem el riu i ens hi llancem sense por des dels arbres"

Verb del dia: Resseguir    Color del dia: Llana    Sensació del dia: Suspicàcia

Any 1   Dia 298

"Sèiem a l'ombra de les figueres. L'aire del teu perfum m'emborratxava i confonia tots els colors del teu vestit. Per damunt de la seda t'acaronava els genolls"

Verb del dia: Embadalir    Color del dia: Moscatell    Sensació del dia: Vaguetat

Any 1   Dia 299

"- Per què em téns al congelador dins d'un buit de plàstic?  - Per treure-te'n i cruspir-te'm quan ja ningú no m'estimi. -Per què?  - Perquè ningú no se t'endugui..."

Verb del dia: Acollir    Color del dia: Pòl.len    Sensació del dia: Futilitat

Any 1   Dia 300

"És que després costa molt ajuntar de nou totes les cendres per dur-nos al cel i, si ho penses, què hi fa? 

Verb del dia: Restringir    Color del dia: Papàia    Sensació del dia: Tebior

Any 1   Dia 301

"Una mosca. Passejant per la guia fosca de la finestra. Un gat. Estabornint-se la closca en el doble vidre agraïnt a Osiris que estigués tancada".

Verb del dia: Esqueixar    Color del dia: Calçot    Sensació del dia: Capteniment

Any 1   Dia 302

"Camino amb els peus nus per no fer soroll ara que respires adormida. Et mossego l'orella, lleument, i la teva pell se m'obre".

Verb del dia: Desbarrar    Color del dia: Formigó    Sensació del dia: Trencadís

Any 1   Dia 303

"Ballant entre els teu pits vaig descobrir que en savia. Bevent de les teves cuixes, que sempre tindria set"

Verb del dia: Coincidir    Color del dia: Henna    Sensació del dia: Impuls

Any 1   Dia 304

"La intuició sol ser madrastra de la decepció. T'avisa i no en fas cas fins que et cremes les natges en les butaques més fredes"

Verb del dia: Integrar    Color del dia: Pernil    Sensació del dia: Complexitat

Any 1   Dia 305

"M'ho donaries tot, m'ho ensenyes, promets pans de quilo atapeïts de disbauxa. Però després, quan l'instant és present, tot es fa boira damunt l'asfalt".

Verb del dia: Militar    Color del dia: Parquet    Sensació del dia: Química