diumenge, 30 de març del 2014

RODOLAR CARRERS AVALL

ENTENC ELS TEUS ULLS

Entenc els teus ulls
Quan n'eixamples
Les pupil·les roges
Quan en veure'm
Transparent
Romans damunt meu
Immòbil, oberta
Esclafant-me el nas



EXTENSA 

Silenci
En l'extensa nit
Negra dels teus ulls
Mare de la matinada
Silenci
En l' esglaiat ofec
Del meu crit
Silenci
En la rauxa de l'oblit.



IMPROVISO

Improviso lletres grogues
Damunt els vidres entelats
Ressegueixo el teu nom
Amb llengua enganxada
Del verinós desglaç
Que nega el cristall.



RODOLAR

Rodolar carrers avall
Empenyent la dissort
De cap a peus
Sense mirar-te.
Enyorant les teves cuixes
Aquell maluc, aquella pell.
Aquell petó, aquell serrell.






PENYORES NEGRES

PENYORES NEGRES

Només em deixes avui
Penyores negres de gel
Desfent-se.
Tèrbols rajos de sol
Que s'amaga cridant
Rere teu.
Llàgrimes amples
Caient a plom



LA TARDA

La tarda que m'arrepleguis
Ha de ser jove i lluent
Com una pruna vermella
Ha de ser clara sense rovell,
Humil davant la nit 
Que ens enamori.



ET DEIXARÉ

Et deixaré estendre
Les ungles de punxes
Estripadores
Furgar-me l'espatlla
A mossegades
Furioses
Arrencar-me el cor
A cops de peu
Sense fi.


LES URPES DE LA MENTIDA

LES URPES

La mentida regira 
Les llargues urpes,
Estén la llengua
De drac i tanca
La porta amb segell 
De sang.
Peten els ulls
En l'espera
Inoportuna.
Aturo el temps 
En l'instant daurat
Que el foc congela
Quan m'escampo
I t'envolto tota.



PASSARÉ

Passaré per tu. 
De mi res no quedarà 
Quan te'n vagis. 
No t'enduràs un bri 
Del vent 
Que m'hagis donat
Ni un àtom meu 
Que hagis robat.




COR HUMIT

Humit encara, 
El cor palplantat 
Estén la roba 
Sota la pluja 
Avui que els nens 
No s'eixuguen els mocs 
En les mànigues 
Ni ploren d'amagat

dissabte, 22 de març del 2014

TOT ROMANDRÀ QUIET

TOT ROMANDRÀ QUIET

Tot romandrà quiet
Allà on ho deixi
El darrer instant
Els papers, els llapis,
Els gargots.
M'enduré potser
Algun bes, un somrís.
El teu adéu tal vegada.



SI PER ATZAR

Si per atzar deixes
El llit abans que jo
No em desabriguis
Que el teu caliu
Em mantingui
Fins retrobar-te
En un nou jaç
On protegir-nos...



ON ÉS TOT?

On és el fred, on és la neu
On és l'enyor, on és la veu
On el bes, on és l'empenta?
En el temor de l'absència
Fred, neu, enyor, tempesta.






MÉS ENLLÀ


MÉS ENLLÀ

Més enllà d'aquest indret
On les flors no saben créixer
Perdudes entre el fang
Inhòspit dels desamors.
Més enllà,
Molt més enllà,
Ens trobarem
Per a regar-les.

Vetllarem el desig
Perquè no fugi
Retindrem entre
Les venes l'aire,
Escalfarem
La sang al cor,
Ens enllaçarem
Sense respir
Els cossos tous
Entre roselles.



PETONS IRREVERSIBLES

Petons irreversibles,
Inversemblants 
Moviments acústics
Sota la ingràvida pluja
Que regalima constant
Del teu cos desarmat.
Electroxocs de gust
A les acaballes del joc,
Calma difusa dins
La perenne abraçada.


divendres, 21 de març del 2014

BRAM

BRAM

Sento les onades
Bramar prop de mi.
Com la tempesta
Breu, intensa,
D'aquests besos
D'estiu, calents
Com el teu ventre
Cridant-me sense veu



PIDOLEM

De vegades 
Pidolem
La carícia lleu
D'un xiuxiueig
A cau d'orella.
De vegades 
Desitgem 
Amb ànsia 
La sacsejada
D'un amor
Salvatge




LA CORBA

Sempre,
La corba del teu maluc 
Es disfressa, Inconsistent, 
Per enganyar-me. 
Fa veure que el meu anhel
No la fereix
Quan, d'amagat,
La guaito i no em sent.
Llavors...
Per entre les cortines 
T'entregiro, et despullo 
I esbufegues un gemec 
Com de mentida 
Mentre em puges a cavall 
I a cops de cul 
M'espellongues.











dimecres, 19 de març del 2014

PRELUDIS

SE M'ERICEN

Se m'ericen els pèls
Sentint acostar-se
Les teves mans
Descontrolades
Pujant per les cames
Nues. Poc a poc
Obrint camí
Als llavis humits.



PRELUDIS

Preludis imaginats,
Indemnes malgrat
Tot el temps perdut
En la llunyania
Del primer bes.
Maldestre vers
De plujosa
Primavera
Sense flors



ENS VIGILES

Avui ens vigiles 
Amb els peus nus 
I la cara neta.
I ens fas fer disbarats 
Mentre ens estimem 
De puntetes.




diumenge, 16 de març del 2014

SAPS QUE DESPERTO

Saps que difús 
Desperto.
Confús en aquesta hora
Humida.
Quan les suors arrenquen
Del pit la rosa negra,
Batan anyenc
Del primer amor.

Saps que els petons,
Lleugers,
Pensen fugir aviat
Si els estrenys massa.
Si les seves ombres
Guardes gelosa
Entre les cames
Sempre tancades.

Saps que, com sempre,
L'anís del capvespre,
Aroma feréstec,
M'embriaga en silenci,
Que se'm liqüen 
Els ossos vessant
Mel blanca
Per les costures
De les ferides
Obertes.





dissabte, 15 de març del 2014

DEMÀ

DEMÀ

Demà
Quan t'arribi
La certa nuvolada
Pels humits peus petits
Posa't mitges de seguida
Que cada sorpresa
Dura tan sols el temps
De destapar-te.



FOTESES

Immenses foteses
T'estrenyen la gola
Et lliguen les cames
Amb impossibles
Cordons verinosos
En l'hora estranya
D'envernissar
Les flassades.



TANCA

Tanca la porta
Quan surtis,
Que el teu rastre
No es perdi
Enllà dels meus murs.
Que no t'enduguis,
Escabellats,
Els sospirs
Dels meus ulls...

divendres, 14 de març del 2014

PORUS

RESUMS

Resums, calenta,
La intensitat del verí.
De la llum que t'esgota,
Del còmode dejú
Dels llençols molls.
Refregues els peus,
Glaçats,
Al meu ventre.



PORUS

L'oblit embolcalla
De cru silenci 
Els papers mullats
De la veritable
Inconsistència
Que vessa
Incontenible
Dels embussats
Porus
Del desig



HAS TORNAT...!

Has tornat.!
I jo
Que trobava buides
Les hores
Sense el teu
Somriure
Quan les ales plegades
No t'aixecaven.
Hagué de tornar
La nit
Per tenir-te
De nou.


diumenge, 9 de març del 2014

BOMBOLLES DE SABÓ

                                             
                                       BOMBOLLES DE SABÓ


   "No m'agafis amb pinces que em descongelo. Troba'm allà on se'm fon el sol a la gola i la pluja em crema els mots encreuats. Allà on el vent em desfulla el front i em pispa els cabells. Allà mateix on volies descriure llàgrimes com bombolles sabonoses lliscant entre pestanyes de plàstic. Allà on pensaves omplir-me les esperances i compartir les il.lusions"

   És lluny, sí... És lluny!

   Tot és avui tant lluny...!

   Perquè avui res del que toques es commou ni et mira. Res no et plany la dissort en la foscor ni atura el sol que t'enlluerna l'esguard desfent-te els ulls... Res no et fa ballar les parets en l'al.lucinació perfecta de la fi... Tot roman indiferent ara que restes immòbil observant la batussa; ara que ja no et cal estimar i et preguntes si tot el que volies era això...
Ara que en el teu cor la vida fa tard i no comptes cap més dia, cap més hora. Perquè tot és un blanc continu amb prou feines esquitxat de rostres somrients que no coneixes. Paraules de vent que ja no escoltes, que només pots imaginar i entristir-te'n en la falsedat. Sents que diuen unes coses però en són unes altres; els traeix el deix de l'avarícia, l'accent comú de la hipocresia, pols de carquinyoli sucat al cafè en llet, enfangant la tassa, els dits, els llavis, la llengua, l'estómac. Enfangant les parets del bany, una altra tassa, les tovalloles, aquell paper que et veu el cul quan es desborda... Enfangant el plat de dutxa abans que algú n'obri l'aixeta i et refregui les ingles i les natges i les costelles lumbars i el ventre sota el melic.

   Quines coses imagines avui que res no importa perquè te'n vas!
   
   Deixes enrere les claus i els mocs, els plors i els clatellots, el primer i el darrer, els pares i els fills, espelmes i vels, les mantes i les bledes, el peix i l'orgasme, plaers i neguits, les espurnes i el foc...

   I gent. 

   Gent que avui no és ningú; que fa i desfà cada dia igual que ha fet sempre; que et persegueix per la cursa dels anys sense arribar a deturar-te. No són ningú però no ho saben.
I rius endins del pit esclafant el dolor de la morfina, que se l'endú tot i et deixa tova, ennuvolada i flotant damunt d'aquells que encara t'esperen si vols tornar però saben que ja no és bo per a ningú. Ni per a tu, que no sabries què fer, ara, si esvalotant les flassades aixequéssis les cames i d'un sol salt marxèssis corrent escales avall... Perquè ja res no téns i no t'esperen i molt menys et tornarien allò que ja és seu. Els teus anys. Els teus anys amuntegats a les seves butxaques foradades, esmunyint-se sense fi pels camals de la desídia d'aquells fills sense memòria. 

   Ja desitges que arribi per fi el darrer instant i poder riure, lliure, per sempre. Que ja s'espavilaran els altres, massa els ho has dit i no ho han vist. Ara es barallaran i se separaran oblidant-se a poc a poc els uns dels altres i oblidant desprès la teva veu, la teva imatge, les teves galtes, els teus renecs i els reus petons...

    I riuràs. 

    I es diran els uns als altre que això no és el que tu hauries volgut. Sense saber, al cap i a la fi, que t'és igual. Que marxes tanquil.la i ja s'ho faran...!

    Perquè has estat feliç en la misèria i contenta en l'abundància i segueixes feliç en la plenitud de l'abandó total...

 FINS AVIAT



                                                                       FI

    
   

dissabte, 8 de març del 2014

ESCOLANT-TE

ESCOLANT

Se m'escola el futur
Entre els dits,
Fangosos
De llaminadures
De pèl moixí
Escampant aromes
Pels penya-segats
Sense fils
De la tossuda
Memòria



TU

Tu, que t'amagues
Darrere els somnis
I en blanc i negre
Pervius en la nit,
Esfilagarses
Les hores mentre
T'espero...
No fugis, però,  ara,
Sense besar-me




LLEGEIXO

Llegeixo ulls indesxifrables,
Beso galtes plenes de fred,
Obro llavis regalimants,
Entro sencer en fosses
Desconegudes fins ara.
Desperto confús...

dijous, 6 de març del 2014

ESCOLTA

BROMA ESPESSA

Bevem petits glopets
De broma espessa,
Respirant-nos fort.
Abraçant-nos fins
Desaparèixer,
Estremint-nos,
Copsant-nos l'olor,
Despresa.



ESCOLTA

Escolta com cauen 
Els trons de matinada 
Damunt la gespa. 
Vigila no et cremin 
Els llamps la llengua humida. 
Que em cal la teva boca 
Per eixugar-me!

Els llavis ressecs
Esgarritxen la pell,
L'arrenquen.
La carn exposada
Cou, s'estova.
Els cucs, feréstecs, 
Hi fan niu, 
Hi mengen.
No hi som més.



diumenge, 2 de març del 2014

PESSICS DE PA

PESSICS DE PA

Com pessics 
De pa sec
Esmicolats
Escolant-se
En les escletxes
Envernissades
De nus records
Immòbils, 
Perseguits
Per ungles
Rosegades

Com llençols buits
On la nit et dibuixa
Les ombres humides
De la fràgil absència
Absoluta
Absurda presència
Foragitada
Destorb desitjat

Com gotes de neu
Fent camins d'aigua
Finestrons avall
Llàgrima viva 
D'hivern que fuig
Així esperes que troni
La passió
De nou vinguda

I així de nou, avui,
Comença tot
Altre cop
Tornen els ulls
A mirar clar
Volen les mans 
Sobre el meu pit
Juganeres
Petonejant-me
Les nafres

Plegues les cuixes
Lliscants, humides
Mentre et desxifro
Les línies calentes
T'escorcollo cada pam
Obrint-te el foc
De la fantasia
Dormida...


dissabte, 1 de març del 2014

DISBAUXA

DISBAUXA

Quan la disbauxa 
M'assequi els llavis
I els ulls m'humitegi
Congelant-me el riure
Respira llavors amb mi
I anega'm 
Fluïnt sense fi



NO VEUS?

Que no veus que no puc?
Que no veig mai l'hora?
Que caic en cada bassal
Després del ploure?
Que trepitjo totes les pedres
Després que te'n vas?

Que no sents com el vent
Se m'endú en cada mot 
Que t'escric?
Que m'arrenca un cabell
En cada núvol?
Que em rosega el pit
En cada nova vesprada?

Que no veus 
Que no puc
Que caic
Que trepitjo
Si te'n vas?

Que no sents
Que se m'endú
Que m'arrenca
Que em rosega
Malaltís?