diumenge, 8 de juny del 2014

DESVIRTUALITZAR

DESVIRTUALITZAR

Desvirtualitzar
L'onada de la tempesta
Durà sorpreses pertot
Trencaclosques
Indomable en el cor
Descontrolat desesper
En els ossos desfets



DE SOL A SOL

De sol a sol pregunto
A la marinada verda
Si em vol fer de jaç
I puc esperar
Amb un ull obert
El dia que d'una 
Ventada nua
T'hi acotxis



ENYORAR-TE

Si tan sols pogués
Enyorar-te
Escombraria de franc
Els núvols...


MEMÒRIA HOSTIL

MEMÒRIA HOSTIL

Memòria hostil, estèril
Desert incubat a foc lent
Esborrany de tempesta
Sodomitzada negror
Del darrer record arxivat
En el pou de l'enyor..



L'HORA NUA

Ja no et recordo
L'hora que nua
Te m'acostaves
Amb els cabells
Fent persiana
De les finestres
Dels teus ulls
Ensinistrats
Per hipnotitzar-me...



EM FAIG PETIT

Em faig petit de saber
Que m'aculls blanca
Sense recança
Se'm fan els ulls clucs
Observant-te 
De l'altra banda
D'aquest mirall
De sol ixent



ROBA AMIGA

ROBA AMIGA

Ens deixem de les mans
Abraçant-nos
Burxant, furgant, llepant
Eixamplant
La roba amiga.
Ens esquincem
La pell esgarrapant
La tristesa.



FONENT MOTS

Segueixo fonent els mots
Un a un, dos a dos,
Malgrat no m'escoltis.
Esbombant líquids enyors
En safates de paper.
Trobades aixoplugades
En nous espais imaginats.



SENSE VERGONYA

Et regalaré petons
A granel
Cada minut
Cada moment
Cada vegada
Que en despertar
Somriguis quieta
Al meu costat
I ens estimem
Sense vergonya



RESSACA BRUNA

RESSACA BRUNA

La bruna ressaca de la nit
Esventrant la mar
S'endugué el teu somrís
En un cistell  foradat
Rastrejo les ones
Garvellant un cos
Extingit...



ENTREMALIADA

Entremaliada
M'encens els matins
Bes a bes,
Amunt i avall
Escalfament global
Sense mantes.
Finestres obertes
Recollint-nos
Els primers crits.




ESQUERDES

Saps que et miro
Per les esquerdes
De les parets
De sucre negre.
Però no marxis
Deixa la roba
Escampada
Que et vull
Una mica més
Abans 
Que te'n vagis

dilluns, 2 de juny del 2014

EM DIUS

ESCOLTA'M

Escolta'm
Quan a les fosques
Et xiuxiuegi
El nom.
Abraça'm
Quan els llençols
Em destorbin.
Estima'm
Quan en les hores
De nit
Estiguem sols.



EM DIUS...

Em dius
Estic aquí
Perquè em besis.
Però vesses
Revoltes ajornades
Dia a dia.
Capgires el clatell
Amunt amunt
Buscant
Els llavis ressecs
Que t'ofereixo.

Però...

Desapareixeràs
En el fum de la màgia
Dels colors tristos
Sense deixar engrunes
Pel camí de tornada.
Sense guiar-me
Per le dreceres
Tancades.



diumenge, 1 de juny del 2014

TRENES

DESFER-TE LES TRENES

No sé encara
Desfer-te les trenes
Però quan obres
La boca en aquell crit
Petit,
Gemec ensucrat,
Sé que assaborint-te
M'ompliré el nas
De mel
A les fosques.



UNA MICA DE VIDA

Tots hem perdut 
Una mica de vida 
En cada crit, 
En cada mot, 
En cada plor. 
Tots ens hem 
Abraonat
Sobre un cos 
Que ens estimava.

Tots hem patit 
Miratges
Quan caminem sols 
Sense ganes. 
Quan tenim set, 
Les figues són seques 
I els  rosegons 
S'han florit a la panera 
Tancada.

QUI DIU RES?

QUI DIU RES?


Qui diu que vindrà
Algú
A recollir-me
Quan els genolls
Em sagnin
Vora el cami
De les teves cuixes?

Qui diu que entendrà
Ningú
Que et vulgui nua
Llepant-me els talls
Que vessen
Amb la llengua
Els pits, el nas i el sexe?

Qui diu que no hi ha
Res nu
Entre les quatre
Parets estranyes
Que riuen
Amb els gemecs
De les nostres llunes?

Qui no diu que demà
Per tu
Entendré, dona,
Que quan em parles
Desitjo
Que sempre em donis
El teu llenguatge?

Que sempre em vulguis
Enamorant-te.?

Qui diu res?




LLENGUA SECA

Sento la llengua seca
Eixuta
D'escriure paraules
En va
Penso en el cor esmorteït
Aturat
D'obrir-te en l'ombra
Del replà
Però mai res
No succeeix
Alhora