GEL
s'esfondrà i colgà d'orgull
els amants per sempre més.
Escopiren allaus de retrets
i el gel els endurí els cors
FERES
Feriem el silenci del bosc
amb xiscles desbocats
deixant enrere els cavalls de la nit.
Gemecs d'extasi profund
emmudint els udols dels llops
Les feres afeblien l'amenaça
d'estroncar-nos la passió
i callaven manses.
El cel no gosava ploure'ns
i la mar plana ens esperava
els cossos acabats de fer.
PAPER MULLAT
Em sento paper mullat
quan en la brega et perdo,
quan em dols en l'ombra
vana del desig fefaent
i abandones l'oracle cert
de refranys estranys.
Et sento, gen malaltís,
passejar dins meu embogit
Omplir-me de fang les venes
Coure'l a foc lent
lluny dels corrents d'aire
de l'amor perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada