LUXÚRIA MORTA

EXHAUSTS

Jauré exhaust després de tu.

El cansament m'adormirà

Els cabells.

Em veuràs somriure moix

Esquerdant un somni tou,

Aparent.

Et tindré de nou,

Després.

LUXÚRIA

Lívid estronc d'arrels ermes,

De rostres plujosos en tardes

Insípides d'avorrits contes

D'homes de fusta molla i

Dones de foc, luxúria morta.

ESTELS

Plouen estels de punta 

damunt els caps, 

obrint les ments 

dels descreguts,

eixamplant els cors 

dels misteriosos 

amants del capvespre.