VELLUT

El vellut es fon

A poc a poc 

Més enllà de les frontisses 

De la lògica, 

Dissolent-se 

En gotes d'enyor que bullen, 

Pugen i esclaten 

Obrir-te per primer cop

Avui i sempre de nou

Escridassar un desig

Que no esvaeix mai

L'empremta d'uns ulls

Ni esborra del tot

Cap ànsia

I mentre espero destrio

Desfullo, despullo

I et veig una dent

Escapant del somrís

Del darrer instant

Que ens tinguérem

Abans d'extingir-nos

Desesper

En un pèsol blau

A punt d'escapar-se

Per la finestra 

Dels teus ulls.

Un somrís apaivagat

A punt de trencar

Les pinces d'estendre..

Angunieja sospitar

Que el tren descarrila

Que no téns cames

Per oferir-me

Que el plom es fon

I de seguida esllangueix

El tacte de les teves mans

Començar

De nou però mai

De zero

Configurar

L'existència d'un mot

En el silenci

De l'únic somni

Posseïdor

De tots els besos

Trencats.