POEMETS EN DEJÚ

RES

Res no és més 

Que fullaraca 

A punt d'encendre's

Encenalls escombrats

Miratges de sol 

En ple crepuscle

De juganeres dents

Sense ànima

Fóra senzill estavellar-se

Ara en les llambordes

Circumferències planes

I un sol roc punxegut

M'estalvia aixafar-me 

Les ungles

VÉNS

Véns 

I vas enrera

I no vols

Temps

Que se'ns escapa

I es perd

Vents

Que mai no diuen

Els mots

Llard

Que s'estavella

Greixós

En un fugaç

Bes

Perdut

On

Veig 

En un trau

Tota la llum

MIRACLE

Surt el sol

I tot és un riu d'argent

Enrampant-me

Calfreds de joia

Sentint la teva boca

En la meva

El càlid tacte

De tots els porus

Estremint-se

Si t'enyoro un dia

No creguis 

Que és mentida

Només

Perquè no t'ho dic.

Si t'enyoro un dia

Serà el miracle

De creure

Que no et vaig oblidar

CAOS

Remor

Passos allunyant-se

Per un forat

Els escolto de nit

Mentre la son

Posseeix el capçal

I els coixins ploren

L'absència

Dels teus cabells

Caos

Infectant els glòbuls

Que fugen del cor

Sense esquerdes

Buscant

La teva saliva

En tots els racons

Virus de dol

Omplint-me

Les venes

Dejú

Els esclops esmicolen

Les ametlles

Mentre el conill

Espera.

DIUMENGE

Jèiem sobre fulles

Herba, molsa i trèvols

Ens somreia la sort

I cap jou ens captivava

Fins que vingué l'aigua

I no tinguérem sopluig

Aquella flor féu estiu. 

I fou calent com l'infern 

Quan cou les ànimes 

Dels piròmans.

Calent com les teves cuixes

A punt d'enxampar-me

Ventre sense pigues

Somriure de vi negre

I aigua dolça, 

Paraules de vent i adéus 

De diumenge

Tota la màgia cap

En un llumí que s'apaga.