LA BUFANDA

“Besar-te el coll sense bufanda...”

   T’ho vaig dir sense recança i et deixares fer. La peça de color de magrana lliscà fins la teva falda coberta llavors amb una minifaldilla verda de vellut estampada de petites mandarines. Amb mà indecisa vaig girar-te les galtes encarant-te la mirada, plena, rodona i maragda. Un petó als llavis, suau, apamant-te.  Una petita mossegada i una miqueta de llengua, no gaire, que encara ens feia  vergonya. Un somrís a mig petó i uns mots perfumats de carmí. “Em fas desfer..” Acaronant-te la pell per damunt dels genolls, estrenyí la bufanda i me la vaig acostar al nas, flairant l’aroma de rosa verge que desprenia. Passant la mà entremig de la brusa i la jaqueta de punt endevinava la suavitat d’aquella esquena que es relaxava, vinclant-se. Vaig després acostar lentament la boca vers aquell coll que m’esperava, oferint-se amb la pell de gallina i la piga eriçada. El primer frec dels llavis et féu esclafir a riure. De nou em reptares sense paraules. Ara sí, vaig petonejar-te el coll amb ànsia i mossegant a pessics amb les dentetes de conill. 

   L’esquitx de la primera gota em sorprengué. Era pesada, freda. Rigueres un altre cop. Atrafegats en aquella abraçada no vàrem veure atansar-se el núvol. Caigueren  més i més gotes, més grosses i plenes. Ens aixecàrem  del banc a correcuita i correguérem agafats de les mans fins els porxos de la plaça que començava a enfangar-se. Feia fred, ara. Dessota les columnes, sense gairebé mirar-nos, ens estrenyírem amb força i ens soldàrem els llavis inflamats de desig. Ara, també, entrellaçant les llengües, acaronant-nos per sota la roba i esperant que escampés la pluja. 

   Aquell dia encara no ens tinguérem del tot però vàrem descobrir que ja res no seria igual, que tots dos ens pertanyíem.  Mentrestant, la bufanda romania rebregada  enmig del bassal que sempre omplia el voltant del nostre banc. Ningú no hi pensà.  Aquestes coses acostumen a passar el primer dia. Segurament aquella senyora que sempre s’hi asseia la recolliria quan la pluja es deturés i tornessin els coloms.