diumenge, 12 de juny del 2016

DARRERS INSTANTS



Ets encara
Aire, vent, tempesta
Raig de llum en la mar
Desfermada
Ronc de somni
Abraçant-me pregona
Mel i jou dels meus dies
Rialla oberta de nits
I de roncs.

Si saps que em moro 
Per culpa del vent 
Potser que no bufis
I aconseguixi
Sentir-te, lleugera,
Damunt del meu fetge
Copsar-te els malucs,
Apamar-te.
Encerclar-te el ventre
I somriure
Abans de desfer-nos

Mai, és molt de temps. 
Cendra, ho som tots

Per això

Escric ara
Que no em veus
Escric
Com si em miressis
Dibuixar
Cercles, arestes.
Escoltant-me
Els passos callats
Que avancen d'esma
En la nit i la fosca.

Perquè no em dius 
Que no dorms
Si et somio
Et perds els batecs
I les mans
Entremaliades.
Perquè no dormo
Si et dic quan somies:
Et desitjo sempre.
Qualsevol dia
Perdràs el núvol
Vindràs i serem
Qualsevol nit.
Cap llençol amagarà
Tants de cops
Tanta pell, tanta suor.

Tota la nit
Desfullant-te
I no t'arribo
Al cor
Com un diapasó mal cal.librat
Dos batecs a deshora malden
Per sincronia.
Com dos móns en constant
Divergència
Dos minuts consecutius
Surant en l'alè
D'un impuls quàntic
Que s'acaba
I plora neu 
De tanta fredor.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada