Sé que véns
Del niu de les bruixes
Que embalsama
Els desitjos
En una somorta carícia
Que restringeix les nits
A la teva presència
En una fosca ribera
De paper de ceba
Sense mai extingir
Cap flama
M 'escombraré la pols
De les parpelles
Perquè hi vinguis
A jaure
Obriré la boca
Per empasar-me
La sal dels teus pits
Quan surtis de l'aigua
Pairé l'enyor
I faré bombolles de plàstic
Abans d'acotxar-me
En el genolls d'argent
De les últimes vores de fil
Del llunyà petó d'una sirena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada