dilluns, 15 d’agost del 2016

LA CUIRASSA

Rompré
La cuirassa de fang
Que ens manté tan lluny.
Escardaré les durícies
Que romanen, inabastables,
En la distància dels dies
Que arriben

Els camins desapareixeran
I no seran temps ni oblit.

Faré cabdells d'il.lusió
Els vendré per un somrís
De mitja tarda,
Acabat d'aixecar
Del son humit i dens
D'un càlid estiu
Ple de colls eterns

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada