La pols en els vidres
Eixuts,
Esdevé crosta calenta
En cada
Xarrup de sol
En cada
Renec de vent.
Ni l'enyor ni l'esperança
Travessen llur espessor
Profunda.
Ni la traïció ni la infàmia
Cedeixen en la recerca
Constant.
Els innocents s'exclamen
En la purga absoluta
Dels bons.
La malèvola disbauxa
Puja al tren de fusta
De la confusió total.
Mentrestant l'amor,
Encara,
Malda per fer-se
L'heroi
Lluita amb espases
De foc
Soldant les ànimes
Fresques
Cremant els cossos
De dos en dos
Vora la fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada