VEIG GUSPIRES
Veig guspires
reflectides
En la llum del roig
d'un record
fet polseguera
En el desert.
Fet aigua de núvol
de mar,
Vapor de càctus
picant.
ESTENS LES ALES
Estens les ales enfangades
De petroli negre, espès, lluent;
Assecant-se al sol de la nit,
Al vent del meu alenar.
Colpejant fort els talons
Damunt la manta
Amb els genolls tremolosos
Acollint-me ben obertes,
Deslligant-se...
TOT PERD TOT SENTIT
El vol emprens i
Em prens
amb cada batec
d'ales l'esbufec
del desesper,
La buidor
de la cobdicia.
La brutície tot
ho empastifa...
Tot perd tot sentit
Si els vells amors
Prop teu ja no respiren
I els sents les veus
Quan no és per tu
Que xisclen
Ni et xiuxiuegen
el nom...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada