FRUEIXO REALITAT

FRUEIXO TON ABANDÓ

Saps que frueixo

Ton abandó

Quan els meus

Dits fan drecera

Quan em deixes

Fer entre sospirs

I galtes roges.

Però avui, desig,

Et vull salvatge

Salvatge 

Per dissoldre'm,

A miques,

Poquet a poc

Entre els teus llavis

Oliosos, calents,

Ansiosos i amables.

Resto emmudit

Quan explotes

I em desfaig,

Gelatinós,

En la nina 

Dels teus ulls

I avui, desig,

Et tinc salvatge

REALITAT

Realitat.

Et veig diferent

Ennuegant-me,

Tan ampla, tan gran.

Penso el teu nom 

I et faig present

Tan flonja i rebel,

Equivocada.