MONSTRES
Els monstres s'afanyen
Sota el llit, barallant-se
Egoístes d'endur-se
El teu darrer somni.
De robar-me per sempre
L'encís infinit de la nit.
Dormida encara, respires.
Respires imperceptible
La inèrcia vital
Que no et deix ofegar
En el somni.
Que te m'estalvia
Fresca.
Els llavis descolorits
Tremolen amb mon alè
Esbufegat
D'AMAGAT
Acaronant-nos
D'amagat en la fosca
Tendresa
Dels temps perduts,
En la pell barrejada
De plecs, de pigues.
Antigues, noves pigues
Resseques, toves
Panses seques.
Abraçats, estrets
Sota les destrosses,
Coberts de pedres
De lava roent
Com vòmit de drac
Pudent,
Persistim en el frec
Estremidor
De l'esglai final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada