Entrades
LA MEVA AIXETA
La negra sorra viu.
Em cobreix els peus.
Et faig real sota la finestra
Badant a voltes el rostre
Cec que m'acompanya
Obrint l'efímera aixeta.
EL CEL DELS MOTS
Però res no importa
Quan se sent obert
El cel dels mots.
Quan m'escoltes
I et revoltes rebolcant-te
Sota llençols negres
Embolcallant-nos.
T'AIXEQUES, TE'N VAS
T'aixeques. Te'n vas.
Sense soroll ni destorb.
De cua d'ull t'he vist
Vestir la pell eriçada
Encara humida.
Espero el bes ple
Que no arriba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada