AIXÍ MATEIX

AIXÍ MATEIX

Nedant en el verd profund 

Perseguiré el teu rastre,

Esvairé del teu nom la pols, 

Del teu pit l'enuig.

Seràs tota flor, tota herba 

tota arrel, tota dona, 

tota anhel.

Tota desig impronunciable, 

tota desconegut viatge,

onatge salvatge 

que m'engolirà 

les vèrtebres, 

fonda tempesta.

Així mateix!!

Respirant-me l'essència 

Amb els ulls clucs,

El cor encés.

Liqüant-nos a raig, 

Inesgotables.

Adormit sobre

El teu immens bressol 

Veig clar que despertar 

No vull si ja no hi ets 

Acaronant-me els cabells

Aquestes lletres són per a la Desi Monclús, que en va ser la inspiradora. 

Gràcies Desiré...