HE VIST RESPIRAR LES PEDRES

HE VIST RESPIRAR LES PEDRES

He vist respirar les pedres antigues. En cada sospir, l'ànima d'un defensor de la terra. Les he vistes remoure's cobertes de pols. En cada batec de cada casa esfondrada el crit d'un infant desemparat. He vist destil.lar el licor de la impotència en cada carrer, en cada llar, en cada cor. He vist cremar els nostres símbols en la pira de la supèrbia, i al fossar de les moreres no enterrar-hi cap traïdor. He vist l'invasor trepitjar la nostra terra i fer-se una fortalesa allà on hi havia pescadors. Allà on les àvies cosien les xarxes i les mares venien el peix. He vist els argenters, els flassaders, els platers i els llibreters, els manyans i tintorers agafar les seves minces armes i plegats fer tremolar els canons. He vist les famílies assetjades menjar engrunes de pa per dinar i no-res per sopar. I, malgrat tot, resistir. He vist la nostra carn aixafada sota els peus dels innobles Borbons i, malgrat tot, persistir. He vist la meva llengua proscrita, prohibida, deixada i perduda i, malgrat tot, reviure i fer-se sentir, tendra, en delicats poemes; orgullosa, en èpiques cançons; lluitadora i ferma en encesos discursos.

He vist tres-cent anys d'estar sotmesos sense que ens puguin aniquil.lar. Menjant pa amb oli i bevent garnatxa per sobreviure, caminar amb el cap cot sota totes les amenaces i la pèrfida seguretat dels que viuen imposant la por i les armes.

Tot això he vist i moltes altres coses...

I no serà ara que ens plegaran. Ara que som conscients que som un poble i que junts caminarem. Ara que el jou tremola i les cadenes, plenes de rovell, es desfan. Intentaran fer-nos por però no és possible ja. Malgrat no tinguin vergonya tothom els mira i els veu. 

És per això que cal alçar la veu per un sol cop, per un sol dia. Perquè aquest dia és el dia. Ja no n'hi haurà més. I no volem, segur, que els nostres fills, un dia, hagin de commemorar els quatre-cents anys i cridar que volen ser lliures. És ara o mai.

He vist respirar les pedres antigues del Born. I teixir somnis de llibertat en cada casa, en cada barri, en cada poble i ciutat i per això, ara sí, al Fossar de les Moreres ja no hi pot traïdors...


  Aquest relat el podeu trobar al llibre SOMNIS TRICENTENARIS, de l'Associació de Relataires en Català. Col.laboreu-hi, només són 10€ i la causa s'ho val.