CULPABLE...O NO

CULPABLE .... O NO

   No sabia si aquell noi d'aspecte esquifit i serrell desigual havia estat capaç d'obrir en canal la seva pròpia mare. No sabia si les empremtes dactilars del matxet eren ante o post mortem. No sabia res. L'absoluta mudesa del noi no l'ajudaven gaire a esbrinar si realment era culpable o innocent. Si pogués guiar-se només per la seva intuïció demanaria la seva llibertat immediata, però ...     Quantes vegades no s'havia equivocat?    Recordava encara el seu darrer cas. Totes les proves acusaven el seu defensat: la propietat del revòlver, les empremtes, l'hora del crim, l'absència de coartada, fins i tot un testimoni irrefutable. Però l'aspecte angelical de la noia el va trasbalsar i va confiar en ella cegament.   Va saber trobar l'escletxa legal per aconseguir la llibertat sense càrrecs per a la seva clienta. Aquesta malparida aconseguí gràcies a ell sortir indemne del seu crim i ara la culpa esmicilava les entranyes del lletrat i les omplia de dubtes al respecte del seu nou client, tan aparentment inofensiu ...