FANTASIA

Nu 

Dins del llac de la fantasia 

Camino pels fons enfangats 

De la indecisió. 

Forats negres atraient-me

Arrencant-me els cabells

I fent-ne manyocs plens

De rosada.

Encenc els fanals 

Sento lluir la nit 

Enmig de la lleugera boira

Un cor que vessa

Un fil de nuesa

Escorcollant-me

Mesclant la son

I les frassades

Esfilagarsades

Amb dues pells

Que s'estavellen

A contrallum

Sento

Munyir les hores

Amb les mans

A les butxaques

Només xuclant fort

Les mamelles

Que em duen

A les palpentes

Al món dels somnis

Humits

Arribarà l'hora 

Que ja no serem

Entendrem potser llavors

Que havíem d'haver estat

Quan n'era l'hora

Perquè

Aviat la nit esdevé

Hivern

Infern

De mots congelats

Quaranta graus de disbauxa

A l'ombra d'uns ulls

D'avellana i escuma

Sense repelar

Malaguanyada la neu

Que es fon abans

D'arribar a terra

Malempleats els petons

Sense resposta

Les carícies perdudes

En el garbuix dels somnis

I menjar-me les teves nits