FUM

Veig fum esvaïnt-se

En una bola de vidre

T'endevino sense pressa

Posseïnt les meves nits

Reculant sense recança

Ara que arriba el bon temps

Incerta plenitud que trobo

En l'esperança de cadascun

Dels teus mots.

Gens de confiança enfora

Ni endins esglai en escoltar-te

Quan t'estimo

Perquè mai no sabràs 

Quan et diré el darrer mot

Abans de tenir-me.

Mai esbrinaràs quin és

El darrer instant de solitud

Abans de tot plegat

Un gemec daurat

Tan sols espurna freda

Plena de sal i de boix

De fonoll  i molsa humida

Desglaç de negra

Beixamel

Que raja transparent

Dels teus llavis

Entumint els meus.

Me n'aniré i no ho sabràs

Ningú no sabrà intuir 

Que aquest xiulet que romp

La matinada és l'esbufec

Que deix el meu rastre difús...