Trobar la mentida en un tros de coure,
Una gota de fang embrutant-te
Per dins fins fer-me desaparèixer,
Un bloc de fulls negres
Amb els teus ulls esmicolant-se;
Badar pels corredors, badar
Per les ones d'un mar
Que intueixo feréstec;
Esgarrapar-te un bes a ple sol
I munyir-te fins que no hi siguis.
Sentir que no has estat res
I tornar-hi desbrossant les males herbes.
Passar la quaresma i oblidar els teus cabells
Saber
Que em vindrás a veure
Quan el vent no s'endugui
Cap vers mentre plou
Cap per avall i t'espero
A les fosques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada