És quan creus
Que un glop de vent
M'enverina
Que penso que la llosa
Transparent s'esquerda
I la llum cavalca de nou
En ma pell renegrida
Cloc
L'ametlla
Amb un toc
Suau
Retràctil
S'amaga en un bosc
Sota l'ombra
Esqueixada
De la cintura
De papallona cansada
Que m'obres avui
És la fe, si fa no fa,
Que es perd
No es pot mai fer de nou
En cap cas.
I, si vols,
El vol no perd el nord
Si ens deix tots dos
En un sol cau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada