TALLEU!

Profunditat
La Marisa es difumina en el meu escrot fent-se mel a cabassos. El cap vibrant llisca dins seu com el peix que escorcolla les escates del tauró. Ensumant les escletxes del lasciu sisme marí.

Contracció
Exerceixo tracció en melòdics espasmes (això és el que té la nostra cançó, in crescendo fins al cel).
Em controlo, o ho intento, perquè encara no m’hi he d’escampar. L’escena es mereix un esforç; el premi, en metàl·lic, no és el que importa. Sóc molt bo en la meva feina i la reputació val més que qualsevol sou, en aquestes alçades.

Dilatació
Si fóssim a casa, tot seria diferent. El llit ben fet, la nit ideal, una cambra amb llum tènue i sense cap mena de pressió afegida, temps sense final i una ampolla de cava a la tauleta amb què fabricar nous sucs amb les nostres secrecions, en delirant barreja.
Fins i tot podríem cridar o, simplement, romandre en silenci fins a l’alba.

Perdició
Però no ho hem de fer. La concentració ha de ser compartida i les orelles obertes, la ment alerta, l’actuació perfecta. Sabem suar de mentida; no és la nostra primera vegada, en moltes altres sessions esgotadores hem dansat aquest joc plegats.

Talleu!
El director se’ns acosta amb el megàfon a la mà.
—Més vigor, Estanis, que ets el relleu del Nacho, collons! Sembles fet d’orxata, hòsties. Vinga, pren-te això i espabila't, diu mentre m'atansa el got de tequila i la píndola blava.
Repetim!!

LA BERTA

La Berta era extraordinàriament obedient. Va aprendre a distingir els colors i també a anomenar-los: blanc i negre, primer; després, vermell, verd i blau. El groc sempre se li va resistir, igual que els colors complexos, llevat de l’indi.
Mai no va fer servir les mans per pintar. Tan bon punt la mare es despistava —també va aprendre a dir «mare»— li robava els pinzells, se’ls acomodava a la boca i, mullant-los en la paleta que aquella deixava oblidada a qualsevol lloc, els barrejava i pintava les parets. Maldestrament a les primeries però cada dia ho feia millor.
Una nit, la mare va veure llum a les golfes, hi pujà sigil·losament i entrellucà per l'escletxa de la porta mig oberta. Allà hi havia la Berta, pintant la tela que, blanca, pareixia que l'havia estat esperant.

La mare no va dir res.
A trenc d’alba, mentre la Berta dormia, tornà a les golfes i descobrí la tela: "Van Gogh, autoretrat", l'oli encara era fresc.
Vingueren després, succesivament, "Els gira-sols", "Arlequí", Les dues "majas"(la nua i la vestida), els "Rellotges tous" i una infinitat de còpies perfectes.
Els museus, a poc a poc, van anar perdent els originals de les seves obres més cotitzades. No se’n van adonar mai.
A casa, ens vam acostumar als luxes.
La Berta va morir als tretze anys, amb un lladruc planyívol en acomiadar-se...

BOIRA

Després de la nit va arribar la boira, la que confón voluntats i destria complicitats. Llavors, en Fermí es va quedar cec de sobte.
Tots els colors esdevingueren blancs més enllà dels seus ulls i aquell blanc ho omplia tot, fins al darrer racó del seu coneixement.
Va aprendre a imaginar punts negres a l’horitzó que guiessin els seus passos, ara vacil·lants, maldestres i insegurs.
Conegué cada plec de les meves mans mentre ompliem de silencis els nostres passejos matinals pel bosc. Entrelligava els seus dits nervuts amb els meus, suaus, adolorits i inflats per l’artritis.
No parlava gaire. Només deia de tant en tant:
—Ja són aquí.
—Sí, Fermí, els puc olorar. Ensumo els seus esgarips rere els esbarzers, enllà de les falgueres.
Ell deia que els veia, que els punts negres dibuixaven rostres a la seva retina: banyes, ullals  foc pels queixals.
I devia de ser cert, perquè els seus ulls es tornaven blaus o verds segons el dia, negres sempre en fer-se de nit.
Un matí, després de rentar-lo, mentre li pentinava els abundants cabells blancs, va assenyalar darrere meu.
Vaig poder veure el reflex de la dalla resplendir en el seu esguard absent.
—Ho veus, Pilar? Ja han arribat.
—Sí, Fermí, en sento el tuf de mesc en l’aire.
Les calaveres, rialleres sota les negres caputxes, ens van oferir les mans.
S'ens van endur a poc a poc, pas a pas.
I els colors van tornar.