ESDEVINDRÀ LA BOIRA

ESDEVINDRÀ LA BOIRA

Esdevindrà la boira

Damunt teu

Per despentinar-te.

S'endurà rodolant

La negror dels mots

Que se't mengen.

I et deixarà, tan sols,

Esperança nua.

SENSE VESSAR-ME

Obre'm

Amb paciència 

Infinita

Sense vessar-me

Obre'm

Amb ulls de nena

La nit de Reis

Amb fermesa 

De dona amant

El meu cos

Per primer cop

PLUJA BLAVA

Només gaudeixo del suc que vessa 

Entremaliat quan dius el meu nom

Cada cop que t'eixugues la gola.

Cada cop que la pluja blava 

M'enlluerna els cabells.

Que et beso amb la llengua,

Molla del teu sabor, 

Cremant sense pressa les ànsies

Cada cop que una carícia 

Em gemega fluixet 

Quan no vols fer-m'ho saber, 

Quan estirant les cames

Em fas venir rampa dins teu 

I crides...

I el crit forada la tempesta 

Fent callar els trons, 

Ennuegant- me les galtes, 

Aixafant- me en el teu ventre 

Amb tot l'egoïsme del dol

Del primer orgasme

SOMNI MELÓS

Res més enllà dels teus mots

Mès enllà del teu gest

Enllà del teu bes

Del teu sospir quiet

Del teu alè retingut

Alè quiet d'un bes retingut

ESTRIP

Fou només 

Un estrip de somni melós 

Esgranant la tarda a corre-cuita, 

A la recerca impura

Del més gran desig 

Esperant-te a la porta de l'infern..

ESTOVAR-TE

Deixa'm estovar-te

A foc lent,

Sense cremar-te.

Deixa'm espessir

A poc a poc

Aquest brou 

Que regalima

Constant

De cada pessic

Que t'arrenco.

Però no vinguis 

Tan d'hora.

Espera encara

Una mica.

Que pugui obrir,

Sense confondre't,

Els ulls.

Vine a les fosques

Sense fresa.

Desfés-me la pell

Amb les mans...

Ara

Després de tot

No deixo de recordar

Amb la mirada,

Veient-te estesa

Encara,

La suavitat extrema

De la teva pell

Submergint-me

Els dits

ENCETAR-ME

DE NOU LA NIT

De nou la nit

Esquitxa d'enyor

Els llençols

Altre cop

Disbarats de llum

Il.luminen

La nuesa lluent

Del teu ventre

Suau

Blanc, profund

Transparent.

ENCETAR-ME

Amagada 

Rere els arbres

Nua de pell,

De sol vestida

Esperes la nit

En dejú.

Perquè si arribo

Amb la fosca

Voldràs

Encetar-me...

AMB LA DISBAUXA

Estima'm 

Amb la disbauxa

Dels secrets 

Que s'esmicolen 

A les butxaques. 

Estima'm 

Sense recepta

Estima'm

Sense pecats

Estima'm

Amb l'ésser

Que no defuig

L'oblit.

LLIBRE OBERT

ENLLOC

Enlloc

La nit és tan tendra

Com entremig

Dels teus ulls.

Enlloc

Tan salvatge

Com el vertigen

Del teu escot

La fondària eterna

Del teu  sexe

LLIBRE OBERT

Llibre obert

El teu cos esgrana

Les lletres

Difumina els mots

Inútils  ara.

Els torno a escriure

Amb la meva lletra

Resseguint-te

L'esquena

Rinxolant-te els cabells

Amb un dit

Fent-te calfreds al melic

Alenant-te el vapor

De les cuixes

Xuclant com vampir

Eriçant-te la vulva

Bevent-te d'un glop.

PLOU MOLT

PLOU

MOLT

Plou

Molt

Les gotes d'aigua

Com esferes de plom

Deformen a cops

Les decrèpites

Llambordes

D'aquell carrer

Que ens acollia

Sempre en secret

Quan et buscava 

El moviment 

A les fosques, 

Sense dir res.

LES PARAULES

Les paraules s'acaben

Escoltant  la remor 

De l'aire dels teus sospirs 

Omplint-me la boca, 

Xuclant-me la llengua

I no dir res...res...res...

Res que pugui destorbar 

La humida senzillesa 

De dos cossos estimant-se

EL MÓN

El món

És tan lluny

Ensinistro

Sense més

Totes les bullofes

Inflades

Que m'han sortit

Esperant-te.

Amb tots els dits

Cremats,

Els ulls morts

Degoten

Plens de fang.

TROQUES

RIUS DE MEL

Rius de mel

Intermitents

Com gemecs

De meduses

Triturades

A cops de morter

De nit

Emmig 

De la maregassa

Del teu cos

Fent tentines

PENYA-SEGAT

Perquè la por

De saltar 

Sense roba

Des de cada

Penya-segat

Deixant 

Les empremtes

En el fang

Arrencant

La molsa cremada

Encara vessa.

ENS DESFEIEM

Savies que t'esquitxaria 

Però vas despullar-te 

Per esperar-me.

Tancant els ulls 

Obries les  cames.

En un sospir agut 

Ens desféiem

TROQUES

M'estires el fil

De la vida i la mort

De l'ànsia i l'amor

I s'emboliquen

Les troques

Com dibuixos

De cames

Entrellaçades

BARREJA PERFECTA

BARREJA PERFECTA

No puc donar-te 

Temps  infinits 

Però sí l'instant 

Inacabable

D'un bes,

La més lleu 

De les carícies,

La barreja perfecta..

ANHEL PUNXEGUT

Esperes,

Anhel punxegut, 

L'hora certa 

Que sàpiga 

Amb un sol gest 

Embogir-te, 

Amb un sol mot 

Seduir-te,

Amb un sol bes

posseir-te.

COR ESTRIPAT

Però no et deixaré mai

Amb la mirada perduda 

I el fred en el cos. 

Seré el teu escalf

Quan et senti tremolar 

Entre sanglots d'abandó.

Perquè quan l'ànima 

Et dolgui no et trobis

Amb els peus nus 

Ni el cor estripat..