On són els ous tous
Que vaig estendre
Damunt bassals
Perquè posessis
Els peus
En travessar-los?
On les sandàlies
Lligades dessota
El llit?
On resten aquells somriures
Que regalaves d'amagat
Quan ningú no ens mirava?
Quan ningú endevinava
Que guardàvem urgències
Nues, còmplices en verd fluor
Il.luminant les estances?
On vares deixar penjada
La ironia dels teus passos?
L'humor negre de l'amor
Sense permisos,
Sense límits ni topalls?
Veig el teu clatell amatent
I no puc estar-me d'un
Mossec a traició
Abans que marxis..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada