La dent

   Avui se m'ha trencat una dent! 

   Direu, potser, que això és una cosa sense importància, que vagi al dentista i que ja m'ho arreglaran. Però les coses no són tan senzilles...el dentista costa un ull de la cara i  jo els necessito tots dos. Encara que només en tinc un i mig perquè resulta que l'ull dret, el meu ull dret, nomès serveix per tapar el forat de la seva conca ja que, en ser un ull vago pràcticament no hi guipa res... No sé si el dentista me l'acceptaria com a bescanvi per a una dent nova...

   Potser em demanarà un ronyó però sospito que tard o d'hora també em caldrà tenir-los tots dos a ple rendiment, no fós cas que la pròstata comencés a defallir i entre una cosa i una altra...enfiléssim abans d'hora el camí de l'urna..( vull ser incinerat... posats a ser catalèptic sempre serà més ràpid ser cremat viu que no enterrat).

    

   Com deia, avui se m'ha trencat una dent. I no és cosa de broma perquè és la dent de mossegar-me les ungles... Això em té trasbalsat perquè, a veure... Jo les ungles me les tallo bé, tant amb estisores com amb tallaungles, sempre que siguin les dels peus o bé les de la mà esquerra.. Ara bé, les de la mà dreta només me les puc tallar mossegant-me-les ja que sóc un inútil total per a fer servir cap estri o eina amb la mà esquerra - ni estisores, ni tallaungles, ni pinces, res...- (Tan sols hi ha tres coses que faig util.litzant la mà esquerra però no les diré aquí. Qui vulgui saber-les...) Així que tan sols em quedaven dues opcions: o fer-me-les tallar per una altra persona o mossegar-me-les. La primera ja no és possible, sense pagar, perquè la meva parella i jo ja fa molts anys que convivim i ens coneixem els pets... I això de tallar-me les ungles està molt bé en els primers temps però ara... A part de que ja tampoc no hi veu gaire i, els dits, els necessito. Anar a un "todo uñas" em fa vergonya...i per trobar-hi sargantanes amb llengúes bífides millor em quedo a casa.

 

   Doncs ves com ho he de fer ara.!! 

   Era una dent que ni feta expressament. Havia desenvolupat una precisió centmilimètrica.. Escapçava les ungles i les arrodonia d'una manera homogènia i estèticament insuperable... Ara hauré de deixar-me créixer les ungles de la mà dreta fins que em mori i més enllà perquè continuaran creixent llavors en companyia de les del peus i la mà dreta i els cabells... I qui sap? Potser algun dia sortiré en alguna revista del cor o en totes elles, en la secció de curiositats com l'home amb les ungles de la mà dreta més llargues del món...O fins i tot en el llibre dels Rècords...