COPSAR-TE L'ÀNIM

VAIG TRAVESSAR

Vaig travessar la paret

com si fós de gelatina. 

A l'altre cantó 

no hi havia res.

Ningú. Ni terra. Ni tu.

Somio el fons aprop...

Caic, encara, xuclat pel buit. 

El remolí d'emocions 

M'esborrona l'esguard.

No intueixo encara la fí,

Giravoltant vers el no-res.

ESTRETA PARAULA

Lluny l'estreta paraula

Imaginada  sincera

Lluny el pensament captiu

Garbellat a cops de son

No em capfica cap instant

Ni cap silenci.

Cap record ni cap adéu.

ESPELMES ENCESES

Havent-te sabut estrènyer

Amb les espelmes enceses,

Somicant entre vaivens

D'esmicolades foteses,

No s'esmuny la nit,

Humida de jocs de sofre.

Et resumeixo amb un dit,

Lentament i constant el cos

Dibuixant a les palpentes

Fines ombres sense límits.

No puc però un segon

Abastar-te el pensament

Copsar-te l'ànim...