PENYORES NEGRES

PENYORES NEGRES

Només em deixes avui

Penyores negres de gel

Desfent-se.

Tèrbols rajos de sol

Que s'amaga cridant

Rere teu.

Llàgrimes amples

Caient a plom

LA TARDA

La tarda que m'arrepleguis

Ha de ser jove i lluent

Com una pruna vermella

Ha de ser clara sense rovell,

Humil davant la nit 

Que ens enamori.

ET DEIXARÉ

Et deixaré estendre

Les ungles de punxes

Estripadores

Furgar-me l'espatlla

A mossegades

Furioses

Arrencar-me el cor

A cops de peu

Sense fi.