Entrades
De cop
La lluna esdevingué
Taronja
Picava l'ullet
I mentia
Com una poma salvatge
Esllavissant-se
Poruga
Entre les meves dents
De cop
La pruna malvivia
Entre fluxos omnipresents
Moria esperant
Una sola disbauxa
Es desvetllava de nit
Esgarrinxada
Vora el rellotge poruc
De la ignorància.
Ambdues en una
Vingueren
Una matinada d'hivern
A recollir-me
Se m'endugueren en patinet
A través del cel i del mar
De sobte, fou estiu
I en una gatera vivim
Enamorats sense plany
Sota el sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada