LA CONXORXA DELS CONILLS

"I ningú no sabia distingir qui era l'home i qui el marrà", Orwell.

"Sóc un porquet d'atura", -Babe, el porquet valent-.

Amb la mà de morter a la dreta i l'animal l'esquerra, en Napoleó s'ajusta el monocle i tanca l'altre ull per a apuntar millor i deixar caure tota la força al clatell del conill.  Avui en menjaran. Recull el puro que penja mig apagat al cantell del marbre i pren la copa de cava per segellar l'ofrena a l'ex-amo. Per fi. Ara són iguals, homes i porcs, porcs i homes.
Mentrestant en Babe, aliè a tots, rosega els darrers brins d'herba de la menjadora i pensa en els seus companys. Se n'han endut uns quants a la casa gran i quan això succeeix sap que no els tornarà a veure. Sap, també, que a ell mai no se l'enduran doncs malgrat haver estat criat pels conills no en té l'aspecte. S'assembla més a en Napoleó, de qui diuen que és fill. De matinada li ha semblat sentir la mare conilla xiuxiuejar amb els seus altres fills tot dient-los que l'hora s'acosta, que ho tenen tot arreglat amb el mascle cabró. El porquet rosegador, que no té amics després de la traició dels bens i els gossos d'atura, sap que si en són capaços haurà de triar bàndol...