ÀUSTRIA

L'Àustria sempre somiava que volia ser gran per despenjar-se de matinada finestra avall i quan va ser-ho prou va trobar que la corda era massa curta. Va romandre suspesa entre els baixos i el primer pis durant unes quantes hores. La residència, fosca i callada en aquelles hores fredes, difuminava la seva sil·lueta en la nit immensa que regnava rere els febles raigs dels minsos fanals que remataven les cantonades de l'edifici. L'Àustria espernegava en el buit i no podia cridar. Li feia por el metre i escaig que la separava del terra i no gosava deixar-se anar tement per les seves cames. Com podria jugar a futbol si se les trencava? Havia vist tants de partits en aquell petit televisor!
De sobte se sentí caure en el buit, avall, avall. La gravetat l'estirava inclement i xucladora mentre una càlida suor li amarava el rostre i fonia els seus membres, articulacions, músculs, artèries reventant en la nit dels somnis últims.
Despertà. Incorporà lentament el tronc i comprovà si al costat de la tauleta de nit hi romanien encara les pròtesis que li feien de cames...