dimecres, 23 d’abril del 2014

VEIG COM, LENTAMENT



Veig com, lentament, 
Te'n vas.
Com et perdo l'aura.
Com aquells mots
Mai dits
Passegen en l'aire
Trist de l'estança.

Escolto tancar-se't 
El cor
I em poso la balda
Perquè no tornis.
Mai més.
I perdo litres de mocs
Fent-se llàgrimes negres.

T'acarono el record 
Persistent
De la pell mullada
Després de  tenir-te
Meva
Dels teus pits erectes
Burxant-me la llengua.



FÉS-ME  LLOC

Fes-me lloc en silenci
Obre la boca
Que t'ompli el bes
I et sigui amable.
No em deixis furgar-te
Les mitges encara
Només lleument
Acarona'm





dissabte, 19 d’abril del 2014

GENOLLS LLUENTS

VITRALLS ESQUERDATS

Fent de cada crit espurna, 
Encenia els vitralls esquerdats 
Amb fogarades de suor bullenta. 
Els feia dilatar, 
Esclatar amb respirs 
Sense ritme, desfermats...




DESPULLANT-ME

Despullant-me 
A pinzellades tremoloses 
Ferint-me d'amor 
L'esquena molla, 
El pit calent, l'ànsia robada...
Salvatgement entrellaçats
Endevinant- te l'oratge




EN GENOLLS LLUENTS

M'aixopluc en genolls 
Lluents
Promesa lliscant 
Tímid aiguabarreig
D'olis magnètics
De pols contraris
Llums tamisats
De boca plena

divendres, 18 d’abril del 2014

POSTDATA

POSTDATA

Veig de nou
El mar 
Fent-me costat, 
Altre cop, 
Mentre t'espero. 
Mentre bec, amargant, 
El darrer glop d'absència 
Omplint- me els ulls 
De vent d'enyor,
De l'àcid regust
De la postdata...



TOUT CE QUE JE

Tout ce que j'allais
Te dire
Si tu n'avais pas 
Vécu trop avec moi
Tout ce...
Ne remplit qu'un pôt
De pois...
De p'tit pois
Éclatant d'amour.



NUES OMBRES

Fosca, òrfena nit,
Nues ombres
D'allò que fórem
Passegen tristes
En la soledat
De les mentides
Que em féres creure.
Promeses,
No res més.
Promeses
De res...

dijous, 17 d’abril del 2014

AMOR, SI VÉNS...


DESTRIANT

Destriant
Esbrinant
Garvellant
Seguint
Resseguint
Repetint
Retenint 
Cada olor
Cada sabor
I no acabar-te



VIATJO

Viatjo, remot,
Pel fil del temps.
En cada nus
Et desfaig les trenes,
Lent. 
Et prenc les cuixes,
Creuades.
Afluixes les dents,
Obres els camins.



AMB LA ROBA

Amb la roba a les mans
Als ulls ànsia, 
A les parpelles por,
Pelades de plor 
Les pestanyes,
De desig oberts els llavis,
Les cuixes ofertes,
El sexe moll,
M'aculls sense pausa
M'estrenys sense fi.




AMOR, SI VÉNS

Amor
Si em véns
A escorcollar
Escorxa'm 
Sense pietat
Desfés-me la carn 
A bocins petits
I  si no 
Et trobes
Comença de nou
Perquè hi sóc
Sempre...










MIL ANYS...

QUAN PASSI AQUEST AIRE

Quan passi aquest aire 
Feixuc que m'embafa 
I cristal.litza 
Diré el teu nom altre cop 
Amb força 
Et prendré amb els braços
El cos tremolós
Abans no te'n vagis



UN NÚVOL

M'agrada veure
El teu núvol cobrint
Els ulls del mirall
Després del bany.
M'agrada que no ens
Vegi jugar abraçats,
Que ni tan sols 
Ens imagini...



MIL ANYS...

Mil anys romandria
Destriant el més suau
Racó de la teva pell 
I no el sabria trobar.
Recorrent-te bes a bes
Pam a pam 
Sense sortir-ne...




diumenge, 13 d’abril del 2014

PAPERS ESGROGUEÏTS

PAPERS  ESGROGUEÏTS

T'imagino buscant-me
Entre papers esgrogueïts, 
Lletres difuminades,
Llavis gravats en sobres 
Amb el teu nom, 
Perduts per sempre 
En la fosca.



ENCARA NO

No et vesteixis encara, no.
Deixa'm acabar-te tota
Abans l'enyor
No ens mossegui.
Deixa'm de nou
Esbrinar-te l'aire.
No et vesteixis.
Encara no.



TEMPS DE MIGDIADA

No sé com jaus encara
En temps de migdiada.
Si arraulint-me els genolls al pit
O abraçant-me amb les dues cames
No sé ni tan sols si jaus o bades



ÀNGEL CAIGUT

Téns en les ales
D'àngel caigut
Reflexos de tornassol
Roent, punxegut.
I quan les obres
M'hi endinso cec
Fins que em desfàs
Les emprentes...


QUE ET SIGUI PROU

Que poc amor
Et sigui prou
per abastar-me
Que un sol somrís
Em faci viure
I un punt de roig
D'un dels teus llavis
M'obri potser la boca

AIXÍ MATEIX

AIXÍ MATEIX


Nedant en el verd profund 
Perseguiré el teu rastre,
Esvairé del teu nom la pols, 
Del teu pit l'enuig.
Seràs tota flor, tota herba 
tota arrel, tota dona, 
tota anhel.
Tota desig impronunciable, 
tota desconegut viatge,
onatge salvatge 
que m'engolirà 
les vèrtebres, 
fonda tempesta.

Així mateix!!

Respirant-me l'essència 
Amb els ulls clucs,
El cor encés.
Liqüant-nos a raig, 
Inesgotables.

Adormit sobre
El teu immens bressol 
Veig clar que despertar 
No vull si ja no hi ets 
Acaronant-me els cabells




Aquestes lletres són per a la Desi Monclús, que en va ser la inspiradora. 

Gràcies Desiré...