DARRERS INSTANTS

Ets encara

Aire, vent, tempesta

Raig de llum en la mar

Desfermada

Ronc de somni

Abraçant-me pregona

Mel i jou dels meus dies

Rialla oberta de nits

I de roncs.

Si saps que em moro 

Per culpa del vent 

Potser que no bufis

I aconseguixi

Sentir-te, lleugera,

Damunt del meu fetge

Copsar-te els malucs,

Apamar-te.

Encerclar-te el ventre

I somriure

Abans de desfer-nos

Mai, és molt de temps. 

Cendra, ho som tots

Per això

Escric ara

Que no em veus

Escric

Com si em miressis

Dibuixar

Cercles, arestes.

Escoltant-me

Els passos callats

Que avancen d'esma

En la nit i la fosca.

Perquè no em dius 

Que no dorms

Si et somio

Et perds els batecs

I les mans

Entremaliades.

Perquè no dormo

Si et dic quan somies:

Et desitjo sempre.

Qualsevol dia

Perdràs el núvol

Vindràs i serem

Qualsevol nit.

Cap llençol amagarà

Tants de cops

Tanta pell, tanta suor.

Tota la nit

Desfullant-te

I no t'arribo

Al cor

Com un diapasó mal cal.librat

Dos batecs a deshora malden

Per sincronia.

Com dos móns en constant

Divergència

Dos minuts consecutius

Surant en l'alè

D'un impuls quàntic

Que s'acaba

I plora neu 

De tanta fredor.

GARBELLAR

Volant

Per damunt les runes

Rellisco i m'aixeco

Segueixo un nou rastre

Que no és el teu.

Potser, confús,

Com el zumzeig de l'aire

En tancar-se la porta

Em perdré 

Enllà dels teus noms

Esmicolant la temença

Que es dissol rebel

Garbellant

En cada mentida

Un bri de cert.

Creient que cap regal

No ens fa bons

Si en veiem tan sols

La petitesa 

Del carbó fumat.

QUÍMICA

Quan no sabeu què dir

Dieu que és química

Fosfat de sofre 

En un sentiment

Que mor.

Quan el conte s'acabi 

Serem tan sols 

Una taca als llençols, 

Farina entre les mitges, 

Olor de canyella

En cada esgarrinxada 

De les teves ungles,

ESTRÈNYER ELS TEUS PITS

ESTRÈNYER ELS TEUS PITS

No vull recollir cap engruna

Ni eixugar la sang del terra

Desitjo tan sols trobar-te

Dormint entre els meus braços

Si un dia em desperto

Acariciar-te l'ànima

I fer-te meva

Amb un sospir

A cau d'orella

Perquè no marxis

Estrènyer els teus pits

I sense treva

Menjar-te els llavis

A tu, 

simplement,

Que et puc abraçar

Sense estrènyer

Que em fas estremir

Amb un frec

De llavis al coll

Que rius amb els ulls

I em convides

EN UNA FULLA CAIGUDA

EN UNA FULLA CAIGUDA

Dormir

Sempre sargir

Les ferides

Al teu costat

Caure de mort

Endormiscat

Sense cap mot

Estalviat

Oferir-te

Totes les carícies

A cau de lluna

Vindrà l'enyor

En una fulla caiguda

En un floc perdut

En ple estiu

Vindrà l'enyor

I no hi seré

Per estovar-te

Vindrà l'enyor

Si no m'hi vols

AIGUALIR-NOS

Sento que s'aigualeix un somni. Que s'esllangueix la lluna plena en la ganyota d'un somrís i plora. Per tot allò que en una nit de primavera fou promesa. Per la il.lusió que, a poc a poc, m'omplí de tu i de totes les matinades que bressolaven els meus anhels. No sé si el zero pot ser infinit ni si la mar s'assecarà aĺgun dia malgrat la pluja. Tampoc no sé si serem vius demà ni si demà passat ens colgarà la ceguesa i no ens sabrem mirar als ulls.
Ni si, tancats els ulls, ens hauren dit adéu o romandrem abraçats.

ESTIU DE PERFUMS

PERFUM

Raspalles

Les últimes unces

De perfum

Alenant fins el mareig

L'èbria ferum

Sense dissoldre

De batecs 

De llum i matinada

BASSALS

On em dus

Que no m'estranya

Seguir-te?

Què em vols

Que sé que et pertany?

Quan baixarem al carrer

I correrem bassals

Mollant els mitjons?

ARRUPIT

Arrupit

Vora el foc

Mandrejo

La batalla més dura

No dura gens 

Quan t'acostes

VI

Com crom que bull,

Que cou les cols a foc lent

Ets un sol nom

Dos ulls de bosc

A les tres quan més cels

Blancs de vi i de mel

Van junts 

CARÍCIES

Només em cal un gemec

Obrir la finestra i deixar-te

Estesa desmanegada

Només un riu de carícies

Sense que diguis res

Un somrís i l'últim bes

ESTIU

Cercant tan sols

Una tempesta

Un estiu

Que duri sempre

Una gota

Dels teus ulls

Que em tregui la set

Un mar de pell

Que em tremoli

A les mans