MARS

INTUICIÓ

Intuïa, fredament, 

nítidament i clara, 

el desencís que vindria 

després d'ella. 

I jugava fent veure 

que no li savia la fi.

ABISME

L'abisme era ella. 

M'hi deixava capbussar 

quan el dia fugia, 

quan se'l cruspia la lluna 

per fer-nos eterns 

en la fonda matinada 

dels nostres cossos.

MONSTRES SUBMARINS

Nedàvem inconscients 

entre monstres submarins 

que ens prenien la llibertat

d'estimar-nos sense oxígen

entre coralls de colors

fins al fons de les verdisses.

SUORS ESPREMUDES 

La mar ens embolcallava 

els somnis, 

ens somiava sempre plegats, 

ens plegava la roba neta 

netejant-nos amb carícies 

les suors espremudes

en acabar-nos.